Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-Balear
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. glÚria
veure2. glÚria
DIEC2DDLCCTILCSinÚnimsCIT

1. GL“RIA f.: cast. gloria.
|| 1. Honor, admiraciů i fama acordada pel consentiment general a una persona o cosa. A vůs, SŤnyer, sia donada glÚria, Llull Cont. 315. Lexam les vanes glÚries d'aquest můn, Jaume I, CrÚn. 1. Altra glÚria no desige sinů que't puga honrar com a senyor, Tirant, c. 316. Fill, hereu de ma glÚria i mon llinatge, Canigů i.
|| 2. Esclat de grandesa. Adorant la vostra glÚria, Riber Sol ixent 20. Se'n va l'estaciů joiosa que amb ses mirŪades de mans verdes aplaudia les glÚries del sol, Ruyra Parada 12. Dissabte de GlÚria: el de la Setmana Santa. Toc de GlÚria: volteig general de campanes per anunciar la Resurrecciů del Senyor. GlÚria: nom propi de dona, la festa del qual s'escau el dissabte de GlÚria.
|| 3. Persona o cosa que důna aquella honor i fama. Recorda antigues glÚries, Ruiz Poes. 10.
|| 4. El cel com a residŤncia dels benaventurats que gaudeixen de la presŤncia de Dťu. Poguessen esser endraÁats los errats a glÚria qui no ha fi, Llull Gentil 4. Que en glÚria sia: fůrmula de respecte amb quŤ s'acompanya el nom d'una persona difunta.—a) fig. Lloc deliciůs; cosa que causa gran plaer. Grŗcies a l'ascensor, un pis alt ťs una glÚria, Llor Jocs 71.
|| 5. Cambreta construÔda damunt la volta del forn (Guissona).
|| 6. Requartet en el celler o altra banda on guarden el vi bo (Priorat, ap. Aguilů Dicc.).
††††Loc.
—a) Estar en les seves glÚries: estar altament content o satisfet, fruir gran goig.—b) Estar en la glÚria de les panses: estar dormint (val.).
††††Refr.

—ęAmb les glÚries, s'obliden les memÚriesĽ (Cat.); ęPensant en la glÚria, perden sa memÚriaĽ (men.): es diu per aquells qui distrets amb coses secundŗries deixen de tenir esment a les mťs importants.
††††Fon.:
glɔ́ɾiə (or.); glɔ́ɾiɛ, glɔ́ɾia (occ., val.); glɔ́ɾi (ross.); glɔ̞́ɾi (mall.); glɔ̞́ɾiə (men.).
††††Etim.:
pres del llatŪ gloria, mat. sign.

2. GL“RIA m.
|| 1. Cŗntic de la missa que comenÁa amb els mots Gloria in excelsis Deo; cast. gloria. Quan s'entona el GlÚria, Verdaguer Exc. 72.
|| 2. Gloria-patri. Vocalitzava els glÚries al final de cada dena, Ruyra Flames 208.
|| 3. Cada gra corresponent al gloria-patri, en el rosari; cast. gloria.
††††Etim.:
pres del llatŪ gloria amb quŤ comenÁa el dit cŗntic i a quŤ corresponen els susdits grans de rosari.