Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GLA (i sa var. aglà i ant. glan i aglan). f. o m.
|| 1. Fruit de l'alzina, del roure, del coscoll i en general de tots els arbres del gènere Quercus; cast. bellota. Glans miquelins: els qui maduren devers Sant Miquel (29 Setembre). Glans martinencs: els qui maduren per Sant Martí (10 Novembre). Glans darrerencs: els qui maduren en el mes de Desembre (Empordà). No's una glan a comparar, Llull Rim. 586. De glans e de aygua eren contents los hòmens, Metge Somni iv. Recullireu los aglans per nodrir los porchs, Agustí Secr. 8. Se fa molta estima de las fullas y de las aglans, ibid. 77. Unes mosques més grans que un aglan, Boades Feyts 363. Diu que, a l'esbatre, com ses aglans un roure, Atlàntida ix. Bastava allargar-se d'esquena devall ses auzines, y ets aglans dolsos y madurs los queyen dins sa boca, Ignor. 28. Sortia a la manera d'una gla, Ruyra Parada 44. a) per ext., Aglans de garriga: mates de bosc que fan aglans molt amargants (Empordà); Aglà d'arç: fruit de l'arç (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 2. Alzinar on s'engreixen els porcs menjant glans; el temps en què hi ha aquest aliment per als porcs (mall.); cast. bellotero, montanera. Has d'enviar a demanar | dotze canes de budell | per pusà es greix d'es purcell | que tenies a s'aglà, Sarol Gloses 63.
|| 3. Nom de diferents objectes semblant a una gla, i especialment: a) Poncella del clavell; cast. bellota.b) Crisàl·lida del cuc de seda que ja té filat tot l'embolcall dins el qual dorm algunes setmanes; cast. capullo.c) Botó o altra peça d'ornament de passamaneria en forma ovalada; cast. bellota. Surten ses faldes floretjades..., es corpiños amb aglans, Roq. 45.—d) Peça de ferro, de forma de mig ou, posada a l'extrem inferior d'un arbre o eix de barrera, de mola, etc., i que balla dins un dau (mall.).—e) Capseta de forma ovalada per a tenir-hi objectes de perfumeria; cast. bellota.f) Gla de mar: crustaci de l'espècie Balanus tintinnabulum, amb corona cilíndrica de sis peces (Gibert Crust.).
|| 4. fig. Cop violent (Gir., Penedès); cast. cachete. «Mira que et donaré una gla!»
    Loc.
—a) Moreno com una gla: molt bru (mall.).—b) Guardar sa gla: passar el temps xerrant (mall.).—c) No anar de glans: no voler-se ficar en un negoci o assumpte, generalment per por de fracassar-hi (mall.).—d) Tirar una gla per agafar un porc singlar, o Donar una gla per fer cagar un roure: fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d'obtenir un benefici molt superior.—e) Fer un pet com una gla: morir-se o arruïnar-se sobtadament, sofrir una desfeta ràpida.—f) Esperar sa gla: esperar obtenir una cosa sense fonament per a tal esperança (mall.).—g) Esperar que sa gla caiga: estar inactiu esperant que les dificultats d'un assumpte es resolguin per algun esdeveniment probable (mall.).—h) Estar a sa gla: tenir aliment abundant o un càrrec molt lucratiu (mall.).
    Refr.
—a) «Una gla fa un roure», o «D'una gla surt un roure»: es diu per significar que de causes petites neixen efectes grans.—b) «D'olives i de glans, tant ne cullen els petits com els grans».—c) «El porc més roí menja el millor aglà» (Sabadell); «S'aglà més fi, p'es godí més roí» (Mallorca): vol dir que les riqueses, fortuna i honors estan sovint en mans de gent que no ho mereix.
    Fon.:
glá (or., occ., bal.); əɣlá (or., bal.); aɣlá (occ.); glán (Perpinyà, Fontpedrosa, Sallagosa, Portè); əɣlán (Prada, Cornellà de Conflent, Montlluís, Pineda). El gènere d'aquest mot és variable: originàriament i etimològicament és femení, i com a femení es conserva a la majoria de comarques; però el mot aglutinat amb l'article, la gla, ha estat interpretat com si la -a de l'article formàs part del substantiu (l'aglà), i aleshores la terminació -à, ha fet que el mot fos considerat com a masculí; per això a moltes regions aglà o gla és masculí, i en molts de llocs existeix dualitat de gènere, usant uns individus el mot com a masculí i altres com a femení, la qual cosa s'observa també en els textos escrits que hem citats més amunt.
    Intens.:
—a) Augm.: glanassa, glanarra.—b) Dim.: glaneta, glaneua, glaniua.—c) Pejor.: glanota. (També existeixen les formes intensives prefixades amb a-, com a derivades de la forma aglà, i no sols com a femenines, sinó com a masculines: aglanet, aglanàs, aglanot, aglanó, etc., en virtut del canvi de gènere que hem explicat en el paràgraf anterior).
    Etim.:
del llatí glande, mat. sign. || 1.