Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  glaçar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

GLAÇAR v.: cast. helar.
|| 1. tr. Convertir en glaç; refl., Esdevenir glaç. La neu allí a l'hivern s'arremolina | glaçant-se en l'escalada gegantina, Canigó ix.
|| 2. Cobrir de gel. Les vores del camí eren blanques i començaven a glaçar-se, Massó Croq. 103.
|| 3. intr. Baixar tant la temperatura de l'aire ambient que es solidifica l'aigua de les basses, reguerons, etc. «Aquesta nit ha glaçat».
|| 4. tr. Enfredorir molt, fins a fer perdre la sensibilitat. Els peus se'ns glaçaven, Ruyra Parada 35.
|| 5. tr., fig. Paralitzar per una impressió forta, especialment de por, sorpresa, dolor, etc. D'esglay se li glaça l'ànima, Collell Flor. 159. Té tal sorpresa | que casi 's queda glaçat, Cases A., Poes. 140. Ell és el que ha glaçada de paor | la sang dels convidats de Jezabel, Alcover Poem. Bíbl. 76. Y el cor que ahir dormia glassat per la tristesa, Salvà Poes. 28.
    Fon.:
gləsá (pir-or., or., bal.); glasá (occ.); glasáɾ (val.).
    Var. form.:
aglaçar.
    Etim.:
del llatí glaciare, mat. sign. || 1.