Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gorra
veure  gorrà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GORRA f.
|| 1. Peça de tela, de pell, de punt o d'altra matèria flonja, de forma generalment rodona, sense ales i quasi sempre amb visera, que s'usa com a cobricap d'homes i nois; cast. gorra. Quatre gorres, dues de grana e dues negres, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Gorra ab botons de or: Pileus clavatus et gemmis ornatus, Pou Thes. puer. 198. Ab gramallas y gorras de vellut negre, Canyelles Descr. 114. Deuia anar a sopar ab ells e me jar assegut a lur taula ab la gorra al cap com gran senyor, Boades Feyts 275. Tot acoforrat amb la seva gorra peluda, Ruyra Parada 24. Gorra a la botifarra: gorra alçada i com inflada de la part davantera (Men.). Així que veys un fanfarra | ab gorra a la butifarra, Benejam FyF, acte i, esc. 1a. Gorra de cop: cobricap fet de palla o de vímens, amb un sortint de secció semicircular tot al voltant, que porten les criatures petites per evitar de fer-se mal al cap si cauen o topen (or., occ.); també se'n diu gorra de caure (Camp de Tarr., Priorat, Ribera d'Ebre, Cast.) i cervellera (Mall., Men.).
|| 2. Barretina (Andorra, Pallars, Ribagorça, Urgell, Penedès). En aquestes regions, la gorra || 1 s'anomena o s'anomenava catxutxa; ara ja se'n diu gorra, i la barretina anomenada abans gorra va desapareixent. Gorra musca: la barretina morada (Urgell, Penedès, Camp de Tarr.).
|| 3. fig. Acte de menjar o d'adquirir una cosa gratuitament perquè altri la paga; cast. gorra. Cassar gorres: Parasitari, gratuitas cenas, aucupari vel venari vel captare, Lacavalleria Gazoph. Fer o Pegar una gorra a algú: adquirir o gaudir una cosa a despeses d'ell. De gorra: a despeses d'altri. «Viure de gorra»; «Entrar en el teatre de gorra».
    Loc.

Tenir es mal d'En Gorra, que tenia cames i no podia córrer: tenir una cosa i no poder-se'n servir (Bunyola).
    Refr.
—a) «En temps de fred, més val una gorra que un barret»: vol dir que cal cercar les coses útils amb preferència a les de luxe.—b) «No tothom qui du gorra és el mosso de la torra»: vol dir que a vegades l'aparença exterior no dóna idea de la realitat.
    Fon.:
górə (pir-or., or., bal.); górɛ, góra (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: gorrassa, gorratxa.—b) Dim.: gorreta, gorretxa, gorrella, gorreua, gorriua, gorrona, gorrí, gorroia, gorrina, gorrinoia, gorretina.—c) Pejor.: gorrota, gorrot.
    Sinòn.:
— || 1, catxutxa, coforra;— || 2, barretina.
    Etim.:
del basc gorri, ‘vermell’, segurament per conducte del cast. gorra, mat. sign. || 1 (cf. Meyer-Lübke REW 3822).

GORRÀ
forma verbal de 3a pers. sg. del futur del verb guarir (gorrà=guarirà, com morrà=morirà).