Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gralla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

GRALLA f.
|| 1. imatge  Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corone i Corvus frugilegus, que és molt semblant al corb, però no tan gran, de color violat negrós, amb el bec i els peus vermells i les ungles negres; cast. grajo. Un gran plan plen de corps e de gralles, Eximplis, ii, 295. Sols junt amb la xibeca la gralla alegre es mostra, Atlàntida iii. «El corb li diu a la gralla: | Fes-te arrere, que em mascares. | —I la gralla li contesta: | Més valdria que callares» (cançó pop. Alcoi). a) imatge  Gralla de bec groc: ocell semblant al corb, de l'espècie Pyrrhocorax alpinus (or., bal.).—b) Gralla de bec vermell: ocell de l'espècie Pyrrhocorax graculus (Olot).
|| 2. Instrument musical que hem descrit en l'article grall, || 2 (Penedès, Camp de Tarr., Men.). Cap diumenge hi ha prou gralles, | tamborins ni fluviols, Aguiló Rec. jov. 109.
|| 3. fig. Veu estrident (Val.).
|| 4. fig. Persona que sempre xerra, que molesta amb la seva veu (Men.). «¿Que no callarà mai, aquesta gralla?»
|| 5. Nom satíric que es dóna als habitants de La Morera.
La Gralla: nom d'una muntanya del terme de Vilajoiosa (Al.).
|| Gralla: llin. existent a Barcelona, Capellades, La Granada, Elda, Mall., etc. En Bernat Grayla, ciutadà de Lleyda en el segle XIV (Col. Bof. xii, 17).
    Fon.:
gɾáʎə, gɾáјə (or.); gɾáʎa (val.); gɾáјə (mall.); gɾáə (men.).
    Etim.:
del llatí gracŭla, mat. sign. || 1.