DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GRANAR v. intr.
Produir gra un cereal; per ext., madurar i desenvolupar-se els fruits en general; cast. granar, madurar. Lo arbre que fullaua e floria, mas no granaua, Llull Felix, pt. v, c. 2. Lo fruit que'n vós floreix e grana, Trobes V. Maria [130]. Aqueix vent fa granar los blats, Lacavalleria Gazoph. Un taronger que no té prou lloc per a granar, Rusiñol Illa 147. a) fig. Exís amor d'on fullassen e florissen e granassen amadors qui us amen, Llull Sta. Mar. 58.
    Loc.—a) Florirà, però no granarà: es diu d'algú o d'alguna cosa que es considera difícil que acabi bé.—b) Faltar a algú s'aigo d'es granar: faltar-li un poc de seny; esser una mica curt de gambals (mall., men.).
    Fon.: gɾəná (or., bal.); gɾaná (occ.); gɾanáɾ (val.).

2. GRANAR v. tr., vulgarisme,
per agranar (Camp de Tarr., Mall., Eiv.); cast. barrer.