Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gratar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRATAR v. tr.
|| 1. Fregar amb les ungles; cast. rascar. Grata's e rasca hon no li pru, Spill 5316. Meng sens fam e grat-me sens pruir, Jordi de Sant Jordi, ix. Per què gratant la ronya cessa la pruija?, Albert G., Ques. 42. En Xaneta es gratà el clatell, Ruyra Parada 48.
|| 2. Fregar fortament una cosa fins a endur-se'n allò que la cobreix o la part superficial d'ella mateixa; cast. rascar, escarbar. Las petyadas de aquelles qui han seguida la Reyna dels àngels són cobertas, e les nostres fembres de gratar lo camí no curan, Corbatxo 48. Gratau-li ab la punta del coltell, Dieç Menesc. ii, 25. Picaua e grataua ab lo peu dret contra terra com fa la cabra, Boades Feyts 159. Especialment: a) Cavunyar, cavar la terra superficialment (mall.). Acalats de tant de gratar terra, Alcover Cont. 54.—b) Descalçar o arrossegar la terra el pas de l'aigua impetuosa; cast. derrubiar.c) Fregar amb les grates una peça metàl·lica, per donar-li lluentor o color viu; cast. gratar. Sobre los campers daurats hage a posar adzur o carmins e gratar aquell de manera que reste lo camper pinctat degudament de or de adzur o carmini, doc. a. 1534 (Butll. C. Exc. Cat., xxxi, 179)—d) fig., en sentit moral: El dubte comensava a gratar les rels de sa convicció, Galmés Flor 141.
    Loc.
—a) Gratar la tinya a algú: maltractar-lo, escalivar-lo. Vengut és qui us gratarà la tinya, Curial, ii, 85.—b) Gratar la bossa o la butxaca a algú: obligar-lo a fer despeses; refl., despendre diners. «Si he volgut tenir un bon pis, he hagut de gratar-me la butxaca».—c) Gratar-se la panxa: estar ociós.—d) Per aquí grata-hi!: es diu quan algú encerta a indicar allò que és la qüestió principal o més interessant.—e) Què hi grates, aquí?: es diu a un que està en un lloc sense tenir-hi feines—f) No faltar a algú més que ronya per gratar: no faltar-li res, estar en bona situació, ben proveït de tot el que necessita.—g) Busca qui et grati!: es diu per acomiadar algú que no ens vol escoltar quan l'anconsellam o no vol fer allò que consideram que li convé.
    Refr.
—a) «Al temps de la picor, tothom gratava»: vol dir que les circumstàncies obliguen a fer moltes coses que no faríem si no ens hi veiéssim forçats.—b) «Tothom (o Cadascú) grata allà on li pica»: significa que cadascú obra mirant les conveniències pròpies i no les dels altres.—c) «Qui té ronya, que grati»: es diu per indicar despreocupació per les tribulacions d'altri.—d) «Qui grata on li pruu, no fa agravi a ningú»: significa que és ben lícit que cadascú procuri atendre a les necessitats pròpies.—e) «Qui grata, qualque pic s'ençata»: vol dir que el qui cerca posar baralles, sovint és víctima de les seves mateixes maquinacions (Mall.).—f) «Molt parlar nou, i molt gratar cou» (Tirant, c. 97).—g) «Gratar i menjar, tot és començar»: vol dir que certes coses són de tal naturalesa, que una volta iniciades ja no es poden deixar fàcilment.—h) «Tant grata la cabra, que malament jeu» (Mall.); «Tant grata la llebre, que bé mal jau» (Cat.): es diu al·ludint a les persones massa exigents, que de tan prim que volen mirar en les coses, aquestes surten esguerrades.—i) «Qui barata, es cap se grata»: significa que moltes vegades el qui canvia una cosa amb una altra pensant millorar, es troba enganyat i pitjor que abans.
    Fon.:
gɾətá (pir-or., or., bal.); gɾatá (occ.); gɾatáɾ (val.).
    Etim.:
del germ. kratten (cf. alemany kratzen), mat. sign.