Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  greixonera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GREIXONERA f.
|| 1. Recipient semblant a una cassola gran, amb un broc per on raja el greix quan el couen (Empordà); cast. grasera. Una grexonera de aram ab son ansa, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Una graxonera de ferro, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 35). Una graxonera de terra, doc. a. 1527 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). E axí con les gualines couran, matets la puriola dejús elles ab una graxonera o que't vuylles, en forma que lo grex de les gualines caygua dins la puriola, Flos medic. 220 vo.
|| 2. Greixera: recipient pla i de forma llarguera que serveix per a coure guisats greixosos, especialment gallines o galls dindis (Cerdanya, Empordà, Costa de Llevant, Vallès, Penedès, Men.); cast. grasera
|| 3. Plat oblong, de devers un metre de llarg per mig metre d'ample, que serveix per a torrar cafè, avellanes, pinyons o altra cosa dins el forn (Vic).
|| 4. Motlle llarguer, a manera de barca, que serveix per a fer pastissos (Escrig-Ll. Dicc.); cast. barquilla.
|| 5. Cassola de terra (Mall.); cast. cazuela. Ben conexedors los fan per alguns pobles amb ses grexoneres des dijous llardé, Ignor. 33. Hi ha greixoneres (=cassoles) de diferents noms segons llur grossària: greixoneres de biel, de malaguenya, de mitja mà, de perol, etc., seguint la mateixa nomenclatura que tenen les olles (Pòrtol).
|| 6. Guisat cuit dins una cassola, generalment al forn (Mall.). El més freqüent és l'anomenat greixonera de peus de porc, però es fan també greixoneres de peix (anguila, tonyina, llampuga, etc.).
    Refr.

—«Qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou».
    Fon.:
gɾəʃunéɾə (or., men.); gɾəʃonéɾə, gɾiʃonéɾə (mall.); gɾiʃunéɾə (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: greixonerassa.—b) Dim.: greixonereta, greixoneretxa, greixonereua, greixonerona, greixoneró.—c) Pejor.: greixonerota, greixonerot.
    Etim.:
derivat de greixó.