Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gresol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GRESOL (i dial. cresol, greiol). m.
|| 1. Vas més ample de dalt que de baix, fet de matèria refractària, que serveix per a fondre i calcinar substàncies que requereixen un grau de calor molt elevat; cast. crisol. Cressols trencats en què se era fus argent, doc. a. 1338 (Botet Mon. iii, 301). Meteu en un cresol que sia mès al foch, doc. a. 1388 (ibid. iii, 354). Ferros grans per menar los cresols del or quant és al foch, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 122). a) Entre vidriers, la cassola on posen el vidre fos (Manresa).—b) fig. Virtut, facultat, etc., on es purifica algú o alguna cosa. Purificats en el gresol de sa consciència, Pons Com an. 150.
|| 2. Recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa oli i un ble per a fer llum. Tres coses fan bon lum: oli, meixa e crezol, Libre de tres, n.o 73. Va apagant-se com llum d'un sec gresol, Atlàntida ii. Especialment: a) Cassoleta molt petita, de terrissa, amb un broc per al ble, i que serveix per a fer alimares (Gir., Cerdanya, Lluçanès, Igualada, Camp de Tarr.); cast. candileja.b) Recipient de metall dins el qual va l'oli i el ble d'un fanal (Plana de Vic, Priorat, Bal.).—c) Cadascun dels dos platets de metall que van col·locats un dins l'altre i formen la part principal del llum de ganxo o d'encruia (or., occ., bal.); cast. candileja.
|| 3. Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble (Tortosa, País Valencià); cast. candil. Lo marit... menys lo prehen que un fesol, sens lum cresol li fan tenir, Spill 530. No vullau... que yo sia cresol de carnicer que faça lum a altri e que creme a mi mateixa, Tirant, c. 220. El tio Toni alçà els ulls i mirà el cresol que penjava de la campana de la llar, Morales Id. 69. «Les xiques de Torrevella | al cresol diuen candil, | a la finestra ventana | i al julivert perejil» (cançó pop. de Guardamar); a Torrevella (=Torrevieja) es parla castellà.
|| 4. Platet que hi ha a una antorxa per recollir la cera que en degota (Artà).
|| 5. Recipient de metall dins el qual posen el setrill per recollir l'oli que en degota i evitar que s'embruti la taula (Collsacabra).
|| 6. Capell tricorni que s'usava en el segle XVIII (cf. Gudiol Indum. 34).
|| 7. Peix bastinal, pla, a manera de ratjada amb tres rotllos vermells pels costats (Mall., ap. BDC, xi, 52).
    Loc.
—a) Posar oli en un cresol: aplicar un remei molt ràpid i eficaç. Així que es resolgué a dir amèn a tot, com si hagueren posat oli en lo cresol, Rond. de R. Val., 91.—b) Bona nit cresol, o Bona nit cresol que la llum s'apaga: es diu quan es perd o desapareix una cosa quan menys era d'esperar (val.). Els nóvios se gitaren... en la pau del Angel: y bona nit cresol, Rond. de R. Val., 94.
    Cult. pop.
Ball del gresol: ball d'habilitat que es ballava amb caràcter de concurs. Els balladors portaven un gresol d'oli encès penjat a l'entrecuix dels pantalons; quan se'ls apagava, s'havien d'aturar de ballar i tornar-lo a encendre ràpidament per continuar tot seguit el ball (Paüls, Prat de Comte, ap. Dicc. Dansa).
    Fon.:
gɾəzɔ́ɫ (or., bal.); gɾezɔ́ɫ (occ.); kɾezɔ́ɫ (Tortosa, Cast., Sueca, Xàtiva, Alcoi, Al.); kɾesɔ́ɫ (Val.); gɾəјɔ́ɫ (Sta. Col. de Q.); gɾeјɔ́ɫ (Sarroca de Bellera).
    Intens.:
—a) Augm.: gresolàs.—b) Dim.: gresolet, gresoletxo, gresoleu, gresoliu.—c) Pejor.: gresolot.
    Etim.:
sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (cf. RFE, xxvi, 502).