Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  grua
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GRUA f.
|| 1. Ocell camallarg de l'espècie Grus cinerea, de color gris amb el cap de la coa i les plomes remeres negres, de més d'un metre de llargada, que ve de passada al nostre país i viatja en grans esbarts els mesos de març i d'octubre; cast. grulla. Nós solíem pendre grua et auoçtarda, Jaume I, Cròn. 458. El falcó vens e auciu la grua, Llull Cont. 109, 3. Los espantà e'ls féu fugir axí com el girifaut la grua, Metge Somni iv. Com grues que arrabassa de terra un mal hivern, Atlàntida viii. a) imatge  Grua de caperutxo: ocell camallarg de l'espècie Balearica pavonina (Men.); cast. grulla coronada.b) Grua mallorquina: ocell camallarg, d'uns 70 cm. de llargada, amb l'esquena blava-cendrosa, les ales barrejades de blanc, vermell i groc, i la part anterior del cap coberta de plomes molt primes i d'un negre fort, i sobre el cap un bell plomall groc; cast. martinete (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 2. fig. Persona que mira els altres quan mengen, com si esperés que el convidessin (Palma). «Sempre hem de tenir la grua, quan menjam!»
|| 3. Estel; peça de paper, devegades reforçada amb estelles de canya, que, lligada amb un cordill, es fa volar enlaire per entreteniment de la mainada; cast. cometa.
|| 4. Màquina que mitjançant una grossa palanca serveix per a alçar coses molt feixugues i canviar-les de lloc pel moviment d'aquella; cast. grúa. Torn en lo qual se entortelliga la corda de la grua, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. ant. Màquina de guerra per a batre murs; cast. grúa. Com aquells dreçarien les escales e grues e altres artificis que havien feyts per combatre, Muntaner Cròn., c. 182. Faem apparellar una grua e molta lenya e rama per combatre ab buçons e altres apparellaments, Pere IV, Cròn. 196. La força que's té contra scala és conquistada per grua o per mina, Peccador remut, 42 vo (Aguiló Dicc.). Ab ginys e trabuchs e grues e altres enginys rompeçen e enderrocassen lo mur, Reis Bret. 219. (No es veu clar en què consistia aqueixa màquina; potser era un aparell de balística, com suposa Giese Waff. Aufschl. 19; potser era més aviat un giny per a acostar-se al mur i facilitar l'assalt).
|| 6. Aparell per a poar aigua a mà, format per una grossa palanca que funciona amb un contrapès; cast. cigüeña. (V. poalanca).
|| 7. Armadura de ferro on es penja la corriola; cast. grúa.
|| 8. Peça de ferro o de fusta giratòria, fixada a la paret de la xemeneia, que serveix per a penjar-hi els clemàstecs (Lluçanès).
    Loc.
—a) Cercar llet de grua: pretenir coses impossibles (men.).—b) No veurà passar les grues del mes de març: es diu referint-se a un malalt greu, que no arribarà a la primavera (Empordà).—c) Esqueixar la grua: espatllar la festa, llevar el plaer als altres. Ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua, Ruyra Pinya, i, 55. Y si l'endemà calia esquexaria la grua, passés lo que passés, Oller Pil. 370.
    Refr.
—a) «Amb un ropit, agafen una grua»: vol dir que amb coses petites es poden obtenir resultats importants.—b) «Val més ocell al puny que grua al cel» (Jahuda Dits, c. 42).—c) «Quan la grua va a castanyar, agafa el parell i posa't a sembrar; quan la grua ve de castanyar, agafa la podadora i ves-te'n a podar» (Gomis Met. Agr. 130). «Quan la grua va a gruar, pagès, posa't a sembrar» (Verdaguer Folkl. 26).
Grua: llin. existent a Masdenverge, Palma, Manacor, Pollença, etc.
    Fon.:
gɾúə (or., bal.); gɾúɛ (Ll.); gɾúɣɛ (Bell-lloc); gɾúa (val.); gɾúɣə (Ross., Capcir); gɾúɣa (val.).
    Etim.:
del llatí grūe, mat. sign. || 1.