Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. guerra
veure  2. guerra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GUERRA f.: cast. guerra.
|| 1. Lluita a mà armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més Estats o de dos o més poders polítics. En aquella vall havien grans guerres e grans treballs, Llull Cont. 356, 1. De tals guerres exia que res no li bastava, Muntaner Cròn., c. 200. Hon tot se consuma, com l'or en les guerres, Proc. olives 1892. Es meu pare, que va córrer sa guerra carlina, Ruyra Parada 50. Guerra civil: la que es fa entre dos o més bàndols d'un mateix país. Guerra viva o Guerra encesa: lluita forta i persistent. Guerra guerrejada: la que no es fa amb grans volums de combatents, sinó amb incursions i sorpreses ací i allà (cast. guerra de guerrillas). Yo fer-los-he guerra garrejada, en tal manera que res no poran sembrar, e si sembren no u culliran, Muntaner Cròn., c. 14. Quand lo príncep no's veu fortunat e no és poderós a dar batalla als seus enemichs..., no'ls deu dar batalla campal mas guerra guerrejada, ara esvahint ça, ara lla, Eximenis Dotzè Crestià, c. 233 (ap. Aguiló Dicc.). Axí en batalles de camp com en guerres guerrejades, Tirant, c. 21. Guerra mortal o a mort: la lluita en què no es perdona la vida als enemics Aquells qui de guerra mortal guerreien, Albert G., Ques. 34. Guerra galana: la que no es fa amb gran intensitat, i en la mar, la que es fa només a canonades, sense arribar a l'abordatge. Fer guerra: lluitar en guerra. ¿No he fet amb vós contra Almansor la guerra?, Canigó i. Declarar la guerra: comunicar a un Estat o poder polític o militar la decisió de tractar-lo com a enemic i d'hostilitzar-lo. Bona guerra, o Guerra oberta: la que es fa en virtut de declaració prèvia i sense engany. Per rahó de la dita nau o leny, que és de bona guerra, Consolat, c. 276. Anaven a damnejar vassalls del dit senyor rey e per conseguent són stat presos de bona guerra, doc. a. 1410 (Archivo, iii, 237).Consell de guerra: reunió d'oficials militars per a deliberar sobre fets de guerra o sobre execució de la justícia militar. Un partit és una companyia militar: la disciplina y el consell de guerra, Vilanova Obres, iv, 54. Nom de guerra: nom diferent del propi, que pren una persona per a les seves actuacions bèl·liques.
|| 2. Estat de lluita; oposició ferma entre persones o coses. ¿Què us mou, que tots dies la guerra cercau?, Proc. olives 467. Ell me fa sempre la guerra, ell me renya sempre, Lacavalleria Gazoph. La guerra cruel de l'esperit, Guiraud Poes. 16. Don Ramon explicà a la menuda la guerra que se li havia encès dins l'Ajuntament, Oller Vilaniu, 310. Donar guerra a algú: oposar-se-li, produir-li grans contrarietats.
Guerra: llin. existent a Barc., Tarr., Valls, Al., etc.
    Refr.
—a) «En temps de guerra s'hi requiren armes, que en temps de pau no hi cal ballestes» (Tirant, c. 131).—b) «Si això és guerra, ni mai que hi hagi pau!» (Olot); «Si això és guerra, que no vingui mai la pau» (Barc., Bal.): es diu al·ludint a un estat de coses que es considera molt feliç—c) «Cada terra fa sa guerra»: vol dir que cada poble té la seva manera d'esser, els seus costums.—d) «Qui va a la guerra, para bales»; «Qui no va a la guerra, no hi mor»: signifiquen que el qui va a un lloc on hi ha perill, està exposat a caure-hi, i al contrari, per no perillar, convé no posar-se a lloc o situació de perill.—e) «Qui en temps de guerra vol servir, o molt lladre o molt pollí»: es diu al·ludint als qui en temps de guerra cerquen obtenir càrrecs d'autoritat (Urgell, Segarra).—f) «Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra» (Saura Dicc.).—g) «Anar a la guerra i casar, no s'ha d'aconsellar» (Mall.).—h) «Guerra, cacera i amors, per cada gust, mil dolors».—i) «Qui té la terra, té la guerra»: vol dir que els propietaris tenen molts de mals de cap per l'administració i defensa de llurs béns.—j) «No hi ha més mala guerra que conrar la mala terra» (Mall.).—l) «Arbre caigut en terra, tothom li fa guerra» (Mall.).
    Fon.:
gέrə (pir-or., or., bal.); gέrɛ, gέra (occ., val.); ɟέ̞rə (Palma, Manacor, Pollença); ɟérə (Felanitx).
    Var. ort.
ant.: gerra (Que a gerra ab tots los omes d'ossona, doc. mitjan segle XIII, ap. Pujol Docs.).
    Etim.:
del germànic werra, mat. sign.

2. GUERRA f. (vulgarisme mallorquí):
V. garra.