Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  guineu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GUINEU f.
|| 1. imatge  Mamífer de la família dels cànids, espècie Canis vulpes, de devers 60 cm. de llarg, de pèl rogenc, orelles dretes i cua llarga i grossa (or., occ.); cast. zorra, raposa. Cell qui aguayta los altres falsament... és comparat a guineu, Genebreda Cons. 185. Les gents se ajustaven tantes que mataven la guineu, Eximenis Terç, c. 117. Per ço lo appellà a tal dexeble guineu, per lo cor corrupte que havie, Sermons SVF, ii, 276. Altres havents d'aquell menys sentiment | que la guineu, molt astut animal, Ausiàs March cxl. Evitar de dir... guineu per rabosa, Fenollar Regles 142.
|| 2. fig. Persona astuta i malintencionada; cast. zorra. Y goses preguntar-m'ho, farsanta guineu, bruxa malehida?, Oller Reny. 33.
|| 3. Adobacossis (Maella, ap. Griera Atlas, c. 16).
|| 4. Nom de diferents espècies de peixos: a) Peix de l'espècie Chimaera monstruosa (Torredembarra), conegut amb els noms de ull-verd (Costa de Llevant) i de caro (Tarr.).—b) Peix de les espècies Callionymus dracunculus, C. maculatus i C. Belenus (Tarr.).—c) Peix de les espècies Motella maculata i Motella fusca (Costa de Llevant).—d) Guineu vermella: peix de l'espècie Callionymus lyra (Tarr.).
|| 5. pl. Nom satíric que es dóna als habitants de Mollerusa, de Vilagrasseta, de Vallclara i d'Arcs de Bellvís.
|| 6. Cor tellós de la soca dels pins rebordonits que de vells han perdut la crosta i l'albura (Dosrius).
    Loc.

Portar la guineu al civader: anar amb mala intenció, amb traïdoria.
    Refr.
—a) «La guineu, lo que es sampa és seu» (Tamarit de la L.).—b) «La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes»: es diu referintse als qui volen llevar importància a llurs fracassos.—c) «Qui guineus vol enganyar, molt de matí s'ha de llevar».—d) «Guineu que dorm, no menja gallina».—e) «Al seti de la guineu, qui se n'alça, ja no hi seu»: ho diu el qui pren el seti a un altre. I aquest contesta: «Quan la guineu vindrà, el qui segui no es mourà».
    Fon.:
ginέw (pir-or., or., occ.).
    Sinòn.:
guilla, rabosa.
    Intens.:
a) Augm.: guineuassa.—b) Dim.: guineueta, guineuica, guineuona.—c) Pejor.: guineuota, guineuot.
    Etim.:
del nom personal germànic Winald, segons Meyer-Lübke (REW 9544a; Katal. 139); del nom personal germ. Winihild, segons Coromines (BDC, xxiii, 249n.).