Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gust
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GUST m.: cast. gusto.
|| 1. Un dels cinc sentits corporals, amb el qual percebem els sabors. Sab hom regir... son nas a odorar, e son gust a gustar, Llull Felix, pt. viii, c. 68. Lo metge, qui al gust agror li alta, Ausiàs March, cxiii.
|| 2. Sabor. Sortirà un potracol qui tendrà tant de gust com fava parada freda, Aguiló Rond. de R. 6. Gust de sang deixa aquest vi, Aguiló Poes. 21.
|| 3. Sensació agradable que produeixen certs sabors; plaer en general. Dar-se totalment a gusts o plers infames, entregarse de tot a voluptats deshonestes, Lacavalleria Gazoph. M'haguera donat gust de veure com s'empaytaven, Vilanova Obres, xi, 38. Menjar de gust: prendre plaer en el menjar. Reia més i més de gust, Víct. Cat., Ombr. 46.
|| 4. Discerniment del bell i del lleig, especialment en una obra artística. Però amb escàs gust artístich, Roq. 7. «Home de bon gust», «de mal gust», etc. «Es coneix que ets persona de gust: has sabut triar la noia més bonica». Pensar d'altra manera era... donar proves de mal gust, Caselles Mult.73.
|| 5. Manera de realitzar l'obra artística en un temps o país determinat. «M'agraden els mobles de gust antic». Aquesta meravella de gust neo-bunyòlich, Roq. 29. No sols no desdeia, sinó que s'afermava a l'embat destructor del temps i de la mudança dels gustos, Ruyra Parada 5.
|| 6. Preferència donada a certes coses; afició. «La nena té molt de gust per la música». «Això no és del meu gust». «Pel meu gust no sortiríem». P'es seu gust seria dins un convent de monges, Alcover Cont. 53. Aquesta conversa del gust de la major part los entretengué, Rosselló Many. 151.
    Loc.

Anar a gusts: esser una cosa discutible, no subjecta a un criteri tancat. «Tot va a gusts, com les indianes».
    Refr.
—a) «No tots els gusts són iguals; per això tot se ven» (Men.).—b) «Tot lo que ve de gust, engreixa»: vol dir que els aliments que agraden al paladar solen fer profit.—c) «Càrrega de gust, no pesa».—d) «Sobre gusts no hi ha disputes»; «De gustos ningú n'ha escrit» (o «no hi ha res escrit»): significa que cadascú té el seu gust i és tan respectable com el d'un altre.—e) «Val més un gust que cent lliures» (or., occ., val.); «Val més un gust que una possessió» (men.); «Val més un gust que totes ses taronges de Sóller» (mall.).—f) «No hi ha gust que no cansi»; «No hi ha gust sense disgust»; «Qui vol un gust, ha de tenir un disgust»; «Darrera un gust, ve un disgust».—g) «Al gust estragat, el dolç li és amarg» (o «li és salat»).—h) «Gust secret, pa eixut»: significa que el qui té un plaer desitja comunicar-lo als altres.—i) «Gustos, plors i pensaments, són diferents».—j) «Menjar a gust, i vestir a l'ús»: recomana que es mengin coses agradables i que es portin vestits de moda.
    Fon.:
gúst (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
gustàs, gustet, gustot.
    Etim.:
pres del llatí gustu, mat. sign. || 1.