Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ham
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HAM m.
Ganxo de ferro o d'acer, que, lligat a un fil i proveït d'esquer, serveix per a pescar; cast. anzuelo. Una volp atrobà en una bella praderia una frexura, en la qual estava un am [sic] que un cassador hi havia mès, per ço que presés la volp si menjava aquella frexura, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Quan volen pendre lo peix, prenen l'am e meten-hi de la escha, Sermons SVF, i, 284. Un ferro com un ham de pescar, Dieç Menesc. ii, 33. Prop de la punta de l'ham hi ha una altra punteta en sentit contrari d'aquella (la barbeta), que fa que en haver-se clavat l'ham no se'l puguin desficar sense esquinçament de carn. Hi ha diferents denominacions dels hams, segons llur grandària; generalment els designen adjectivant los amb el nom del peix al qual són adequats (ham de déntol, ham de llíssera, ham de mòllera, etc.), però també hi ha altres denominacions, com les següents. Ham de cadena: ham molt gros, grillat amb una cadena, destinat a la pesca de la tonyina. Ham anglès: el que és fet de material molt resistent, difícilment torçable pel peix. Ham de lleó: el que té la font no completament corba, sinó amb tendència a formar un angle, i per tant molt resistent. Ham de mosca: el de les classes més petites, destinat a agafar peixos molt menuts. Ham de mosquit: encara més petit que el de mosca i que el de mitja mosca. Ham tonto: el fet de material fluix, que es torç fàcilment amb els esforços del peix per a escapar-se (Barceloneta).
    Loc.
—a) Menjar-se l'ham: creure's una cosa falsa, deixar-se enganyar—b) Posar hams, o Tirar hams a la mar: fer les gestions preparatòries per a obtenir alguna cosa.—c) Tenir l'ham agafat: tenir el fil d'un assumpte, posseir-ne el secret o la pista.—d) M'hi agafarien amb un ham!: es diu referint-se a una cosa que agrada molt, que atreu extraordinàriament.—e) Fer cagar l'ham: obligar a fer una cosa a desgrat del qui la fa.—f) Anar amb ham: anar amb segona intenció, no esser de confiança.
    Fon.:
ám (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí hamu, mat. sign.