Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  hereu
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HEREU, -EVA (o -EUA) m. i f.
|| 1. Successor d'algú com a propietari, per mort d'aquest; persona a qui pertany una cosa per disposició testamentària o llegat; cast. heredero. Un ric burguès qui havia una bella filla, la qual romàs hereva de tots los béns de son pare e de sa mare aprés lur mort, Llull Sta. Mar. 37. No't temes que muyren sens hereus, Metge Somni iii. Fill, hereu de ma glòria i mon llinatge, Canigó i. Hereu forçós: el qui segons la llei no pot esser exclòs de l'heretat. Hereu universal: hereu de tots els béns d'algú. Instituhí hereu seu universal a Joan Lluys torralba, Inv. Bertran, a. 1614.
|| 2. Primogènit d'una casa, al qual es solia deixar en heretat la major part dels béns paterns; cast. heredero. Què diries d'aquell ereu de les Planes que empaita a totes les fadrines?, Massó Croq. 70. Hereu de rebrot: fill segon que passa a esser l'hereu per mort del primogènit o del designat com a primer hereu. Hereu!: paraula que s'empra per a cridar algú de nom desconegut, i especialment els pagesos que es troben en el mercat de Barcelona. Hereu de les vinyes ermes, o Hereu penjat per un peu o Hereu de béns si se'n guanya, o Hereu del Mas-cremat i de la Torre-baixinera: noms despectius que s'apliquen a un hereu pobre amb pretensions de ric. Hereu Escampa: home malgastador. Els seus tirats d'hereu - escampa, senyorívol i galant, Caselles Mult.84.
|| 3. per ext., Infant, fill (Men.); cast. crío. «Na Tònia ha tingut un hereu». «Quants d'hereus tens?—Tres».
|| 4. Boix grèvol, planta de l'espècie Ilex aquifolium (cf. Flora Cat. ii, 8).
    Loc.

Haver-n'hi o Tenir-ne per vida d'hereus: haver-n'hi per a molts d'anys, esser una cosa molt sòlida i duradora.
Hereu: llin. existent a Vilademat, St. Jordi des Valls, Canet de Mar, Gelida, Pobleta de Bellveí, etc.
    Refr.
—a) «Primer som jo que mos hereus»: vol dir que cal mirar les conveniències pròpies abans que les d'altri (Bal.).—b) «Val més un bon hereu que molts de llegats»: significa que convé més fer poques partions que moltes, perquè les parts molt petites arriben a no tenir gens de valor (Mall.).—c) «Hereu i ase, ni el diable els treu de casa» (Vallès).—d) «Casa adobada, la mort de l'hereu»: vol dir que sovint, quan hem sortit de dificultats greus i comencem a estar bé, ens ve una desgràcia més grossa que destrueix allò que havíem obtingut amb tant d'esforç.—e) «Mal va el malalt que fa hereu el metge»: vol dir que els interessos vitals no han de posar-se en mans de gent a qui pugui convenir vulnerar-los.—f) «Lo qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu» (Penedès, Tarr.).
    Fon.:
əɾέw (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem); aɾéw, eɾéw (occ., val.); əɾə́w (Mall., Ciutadella, Eiv.); aɾéw (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: hereuàs, hereuarro.—b) Dim.: hereuet, hereuetxo, hereuel·lo, hereuí, hereuó.—c) Pejor.: hereuot.
    Etim.:
del llatí herēde, mat. sign. || 1.