Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  home
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HOME (ant. hom). m.: cast. hombre.
|| 1. Animal racional. Qan es feit hom, Hom. Org. 2 vo. En tristícia e en languiment estaua un hom en estranya terra, Llull Felix, pt. i, c. 1. Aytant com la amor qui és en home vol voler, aytant pot amar, Llull Gentil 27. Ver Déu e ver hom sens tota corrupció, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162). L'home és estat creat, Metge Somni i. Lo Teide... que sembla dir als homes: L'Atlàntida era ací!, Atlàntida i.
|| 2. Individu mascle de l'espècie humana (per oposició a dona). Qualsevol hom o dona de la dita Almoyna, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli). E mes nom al home Adam e a la fembra Eua, Tomic Hist. 3. Que a fadrines de quinze anys | més que an els homes escauen, Picó Engl. 59. Un home (o Un hom): un (usat com a pron. indef.); devegades equivalent a «jo». Y pensar ses vegades que un homo s'en havia anat tan tranquil!, Roq. 44. Y dempués diuen si un home 's pert!, Guinot Capolls 54. Home!: epítet que s'usa en to exclamatiu dirigint-se a un individu i volent expressar generalment sorpresa o disconformitat. Home, los diners no són meus, Oller Fig. pais. 210. Guapo, home, guapo! espatlla-ho tot!, Vilanova Obres, xi, 12. a) Marit (en to familiar). Es meu homo en Climent, Roq. 42. Perque el meu home..., Vilanova Obres, xi, 199.—b) per ext., Mascle en general (de qualsevol espècie) (Alg.). «La rata home»: la rata mascle (per oposició a «la rata dona»=rata femella). Alura ancumença a parlá una curoma i diu a l'altra che era oma:... I lu curom li raspon, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 305).
|| 3. Individu mascle i adult de l'espècie humana (per oposició a noi, nen, infant, etc.). Anà accentuant-se y creixent a mida que's féu home, Pons Auca 24. No sé per què s'hi ha d'embolicar en coses d'homo un neulim de criatura, Ruyra Parada 29. Ell no és més minyó, ell és home fet, Lacavalleria Gazoph. a) fig. Arribat a maduresa, a posició independent. «El seu sogre l'ha fet home» (=l'ha fet ric, o l'ha fet pujar de categoria; li ha fet fer carrera).—b) fig. Capaç, poderós. «No ets home per a alçar aquesta caixa»Volgué provar si seria homo per tornar En Francisco per bon camí, Roq. 37. Aplicat també a animals: «Es meu xot és més homo que es teu»=és més gros, més poderós (Mallorca).
|| 4. Individu de l'espècie humana considerat com a tenint tal o tal qualitat, condició, professió, etc. a) per antonomàsia, Home significa ‘persona seriosa, formal, que obra segons la raó i la moral’ (per oposició a «bèstia», «animal»). «Esser tot un home»: esser persona formal. «Fer d'home»: obrar segons raó, així com se deu obrar.—b) Home acompanyat de diferents adjectivacions expressa les qualitats, professions o condicions que s'atribueixen a l'individu. Bon home o home de bé: el qui obra segons la llei moral. Home de Déu (o home tot de Déu): home d'extrema bondat. Home de ca-seva: el qui viu intensament la vida de família. Gran home: home que excel·leix de manera extraordinària per les seves facultats de talent, d'energia, d'activitat. Home de coratge: el qui és valent, agosarat. Home de mala vida: el qui viu immoralment. Home de paraula: complidor de les promeses. Sant home: el qui viu intensament la vida de virtut. Celebrà un sanct home la missa, Llull Blanq. 1. Home de valor: (ant.) persona d'alta categoria social. Sos richs hòmens e sos cauallers e aquels que eren hòmens de valor en la ciutat, Jaume I, Cròn. 2. Ric home, o Gentil home, o Home noble, o Home de paratge: (ant.) home de l'alta noblesa d'Aragó o de Catalunya. També se'n deia home de llinatge i home d'honor. Al rich home que y enviarets, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76). Entre cavallers et hòmens de linyatge, id. ibid. Homes de paratge heretats e poblats, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Los hòmens de honor en gran jouentut deuen principiar les armes, Tirant, c. 21. Tirant féu aquesta ordinació e priuilegi militar: Primerament ordenà que tot home qui sostingués cauall, e tingués armes, fos dit gentil hom; e qui tendria dos rocins fos gentil home e home de paratge; e qui tendria tres rocins fos dit gentil hom e home generós e caualler, Tirant, c. 319. Posquessen viure com a homs nobles, Boades Feyts 30. Home d'armes: guerrer. Per ço car saben que hòmens d'armes hi van, Consolat, c. 123. Home de peu: guerrer que combatia a peu. El castell era establit per gran stabliment de cauallers e d'òmens de peu, Jaume I, Cròn. 27. Home de mar: mariner. Homo d'era: cadascun dels homes que treballen en la batuda a l'era (Mall.). Home de negocis: financer. Home de religió: religiós. Fon Evast copdiciat per hòmens de religió, Llull Blanq. 1. L'home de les unces: el pare de la núvia, que va darrera de tota la comitiva nupcial i porta la dot de la filla (Ripollès). L'home del cel: nom metafòric que els pagesos donen al Sol (cf. BDC, xviii, 301). L'home de la pota grossa: nom metafòric del diable (BDC, xv, 55). L'home dels nassos: el primer dia de l'any (Bagà, Campdevànol), o el darrer dia de l'any (Palma de Mall.), del qual diuen que té tants de nassos com dies té l'any. Home bo: amigable componedor.
|| 5. Individu de classe social humil (per oposició a senyor). «Ha vingut un home a cercar-vos».
|| 6. Individu considerat com a dependent d'un altre: vassall, soldat, obrer. Lo home de algú: lo domèstich de algú, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Home propi, o simplement Home: vassall; súbdit d'un senyor feudal. Es hom propri del senyor rey, doc. segle XIII (RLR, iv, 55). Que's faria son home e son fiol e son vassall, Muntaner Cròn., c. 44. Fer-me vol son vassall he son hom, Masdovelles 152.
|| 7. fig. Objecte que imita la figura humana. Especialment: a) Anvers d'una moneda, on hi ha la cara del governant (Mall.).—b) Tros d'emblanquinat desigual, on s'ha passat malament la granereta i que fa com a ombres o com una figura de to diferent de la resta del mur (Men.).—c) Mecanisme del quadrant de la màquina selfactina, que substitueix un dels gestos del filador en les antigues màquines de filar (Sabadell, Terrassa).—d) Home de palla: espantaocells; fig. home sense voluntat pròpia o que actua mogut per la voluntat d'altri.
    Refr.
—a) «Cada home és un món»: significa que cada persona té la seva manera d'esser i de pensar diferent de la dels altres.—b) «Tants homes, tants parers»: vol dir que cada home pensa de manera diferent dels altres.—c) «Cada home, la seva màxima»: equival a l'anterior (Men.).—d) «El mateix home, els mateixos pecats»: significa que tothom pateix, més o menys, dels mateixos defectes morals.—e) «D'home a home va zero»: vol dir que tanta personalitat té un home com un altre, malgrat la diferència de categories i posicions socials.—f) «Un home no és més que un home»: significa que les forces d'una persona són limitades i que no convé carregar-li massa feix (Mall.).—g) «No hi ha home sense home»: vol dir que ningú pot presumir de pujar o fer carrera sense auxili ni cooperació d'altres.—h) «La paraula fa l'home»; «El bou per la banya, i l'home per la paraula»: significa que l'home, per a esser respectat, ha d'esser bon complidor de les seves promeses.—i) «L'home proposa, i Déu disposa».—j) «No són homes tots els qui pixen a la paret»: significa que no tots els qui semblen persones formals ho són en realitat (Mall.).—l) «Per treure un home de casa seva, en necessiten quatre».—m) «Es un bon home, però d'aquí no passa»: es diu referint-se a una persona bona, però mancada de talent o d'habilitat.—n) «L'home fa la dona, i la dona fa l'home»: significa que el tracte mutu determina la manera d'obrar i la felicitat dels matrimonis.—o) «Els homes es miden del nas en amunt»: vol dir que allò que dóna valor a un home és el seu enteniment.—p) «Entre home i dona, el diable hi balla enmig»: significa que és perillós el tracte íntim entre persones de diferent sexe.—q) «A l'home tot li està bé»: vol dir que l'home té més llibertat que la dona per a obrar sense esser malmirat.—r) «L'home, quan vol; i la dona, quan pot»: al·ludeix a les possibilitats de contreure matrimoni.—s) «Home casat, burro albardat» (o «burro espatllat»).—t) «L'home sigui de rabassa, mentres la vida et faça»: recomana a les dones que es casin amb home acabalat encara que sigui rústic.
    Fon.:
ɔ́mə (pir-or., or., eiv.); ɔ́me (occ., val.); ɔ́ma (alg.); ɔ́mi (Isavarri, Sta. Col. de Q.); ɔ́meɾ (Marquesat de Dénia); ɔ́mu (Cadaqués, Blanes); ɔ̞́mo (Mall.); ɔ̞́mu (Sóller, Men.).
    Pl.:
la forma més regular i freqüent del plural de home és homes (pir-or., or., i bona part d'occ.); en les regions on s'usa la forma de singular homo, el plural és homos (Empordà, mall., men.). Però subsisteix en gran part del dialecte occidental i en tot el valencià, en eivissenc i en alguerès, la forma hòmens, amb conservació de la n etimològica: ɔ́mens (occ., val.); ɔ́məns (eiv.); ɔ́mans (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: homenàs, homenarro, homenatxo, homenatxot.—b) Dim.: homenet, homenetxo, homenel·lo, homenic, homenico, homeniu, homenoi, homenicoi, homeniqueu, homeneu, homenillo, homeningo, homeniquet, homeniquiu.—c) Pejor.: homenot.
    Etim.:
del llatí hŏmĭne, mat. sign. || 1.