Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  honor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

HONOR m. o f.: cast. honor.
|| 1. Qualitat moral que ens porta a no fer res que ens pugui desmerèixer en l'estima dels altres o en la pròpia. Home d'honor: home que obra segons les exigències d'aquella qualitat. Paraula d'honor: afirmació o promesa que es fa comprometent en la seva veritat la pròpia reputació. Un afer d'honor: assumpte en què l'honor està compromès. Deutes d'honor: nom que es dóna als deutes contrets en el joc. Yo m'apartí | per ma honor, | no pas per por | de mon padastre, Spill 1115. a) Bona reputació. Mantengut en la honor de cauayleria, Llull Cavall. 4 vo. Se n'hagueren de tornar ab gran pèrdua d'honor, Boades Feyts 65. Estima son honor més que ta vida, Canigó i.b) Puresa d'una dona. Aquesta senyora... dóna los seus béns a aquell tacany de Curial, lo qual li farà perdre no solament la honor mas encara la fama, Curial, i, 8.
|| 2. Estimació del mèrit d'altri; prova d'aquesta estimació; distinció amb què es tracta algú pels seus mèrits. Per tal que a Déu fos feta reuerència e honor, Llull Felix, pt. i, c. 1. A ell deu esser donada la glòria e honor, Pere IV, Cròn. 23. Faran lo semblant... en no poch honor e profit de la magnificència vostra, doc. a. 1495 (Capmany Mem. ii, 306).Dama d'honor: senyora que acompanya una princesa per servir-la i fer-ne més visible la dignitat. Lloc d'honor: lloc que es reserva a la persona de més autoritat o dignitat. Era una joia gran | obrir la porta al foraster, i a taula | donar-li el lloc d'honor, Alcover Poem. Bíbl. 35. a) pl. Manifestacions de reconeixement de la vàlua, mèrits, poder, autoritat, etc., d'algú. Cobejant que hagués honors riqueses e pecúnies, Eximenis Conf. 20. Retre honors militars: saludar algú amb les cerimònies militars reservades als personatges d'alta graduació. Honors fúnebres: cerimònies en memòria d'un difunt. Seran aiustats per fer honor al cors o a les sepultures, doc. a. 1398 (Priv. Ordin. Valls Pir. 220).Fer els honors d'una casa: rebre els invitats i atendre'ls agradablement. A mi toca de fer los honors de casa mia: a mi toca de rèbrer als que vénen en ma casa, ab lo honor o ab la reverència que's deu, Lacavalleria Gazoph.—b) Tenir l'honor (de fer tal o tal cosa): fer tal o tal cosa (en termes de cortesia exquisida). Senyora Presidenta, tinch l'honor de fer-li aquest present, Vilanova Obres, xi, 52.—c) Fer honor a una cosa: donar prova amb els nostres actes, de l'estima en què la tenim. Fer honor a la seva paraula: complir-la, no faltar-hi. Fer honor a un dinar: menjar-ne abundosament. Yo vull fer honor a mon llinatge, jo vull augmentar la reputació de mon llinatge, Lacavalleria Gazoph. Fer-se honor d'alguna cosa: lloar-se'n, ostentar-la com a mèrit propi. La òliba se feya honor de les plomes que ella avia manllevat, Lacavalleria Gazoph.—d) En honor a la veritat: respectant la veritat, no faltant-hi. Y en honor a la veritat, era la Mari una joia de formosura, Pons Com an., 76.
|| 3. ant. a) Renda vitalícia que el senyor concedia al vassall damunt una possessió. Dixeren que uós... auíetz pus de X fils e que'ls heretàuetz de la honor de la gleia, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Entràs-se'n en C. de Muntcada en Aragó, e uench-se'n a Tahust que tenia don Pero Ahones de nós per honor, Jaume I, Cròn. 21. Uenria a nós ab CL caualers: ço és a saber, C per los diners, e L per la honor que tenia per nós, Jaume I, Cròn. 92. Juren que... sien la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 424). La imposició de las honors fou reduïda a un diner, doc. a. 1439 (Ardits, i, 388).—b) Possessió, finca que es té en arrendament vitalici. No gos intrar en uinya ni en ort, o en oliuar o honor sembrada o no sembrada, doc. a. 1385 (BABL, xii, 150). Tot terratinent qui venrà tallar o fer tallar per algú en la honor de son vehí, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 328). Tolre lo sol a la honor de son vehí, Pragm. Cat. 95. Lo castell ab terres, honós e possessions, doc. a. 1523 (Alós Inv. 30).
|| 4. Tractament respectuós que es dóna als amos o arrendataris de possessió gran (Mall.). Lo honor en Francesch, doc. a. 1447 (Hist. Sóller, i, 67). Fonch proposat de paraula per lo Honor Antoni Servera, doc. a. 1741 (BSAL, ii, 227).
Honor: nom d'una alqueria del terme de Bunyola (Mallorca).
    Fon.:
unóɾ, i vulgarment unóɾt (Barc.); onóɾ (Val.); onó (Palma).
    Etim.:
del llatí honōre, mat. sign.