Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  hort
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HORT m.
|| 1. Tros de terra no gaire extens, on es conren verdures, llegums i arbres fruiters; cast. huerto. Aquell home tenia un hort, en què un bou trehia aygua de una sínia, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Anà a un seu ort per cullir cols, Muntaner Cròn. c. 124. Vers l'hort per odorífers boscatges s'obre via, Atlàntida ii. Especialment: a) A València i les Balears, s'entén que l'hort és de terra regable, sia amb sínia, sia amb font o per altre procediment. A València s'entén que a l'hort predomina el conreu d'arbres (tarongers, palmeres, moreres, etc.), mentre que a l'horta es cultiven principalment llegums i verdures.—b) A Menorca (fora a Ciutadella, on es diu pati), l'hort és el tros de terra descobert situat darrera una casa i destinat a conrar-hi diferents plantes i flors.
|| 2. Mesura superficial equivalent a vint-i-cinc destres quadrats, o sia, la setzava part d'una quarterada (Mall.).
Els Horts: nom abundant en la toponímia, generalment per a designar trossos de terra poc extensos, però també algun nucli de població com un del municipi de Serdinyà (Catalunya francesa) i un del terme d'Albanyà (Gir.).
    Loc.
—a) Collir una cosa a l'hort de la tia Robaina: obtenir-ho per furt; robar-ho (Empordà).—b) Venir de l'hort: ignorar una notícia coneguda de tothom.—c) Caure en l'hort: caure dins la trampa, esser enganyat (Martí G. Dicc.).—d) Mirar a l'hort i a la vinya: mirar guerxo.
    Refr.
—a) «L'hort, petit; i la hisenda, gran».—b) «Després de mort, ni vinya ni hort».
    Fon.:
ɔ́ɾt (pir-or., or., occ.); ɔ̞́ɾt (val., bal.); ɔ́lt (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: hortàs, hortarro, hortarràs.—b) Dim.: hortet, hortetxo, hortel·lo, horteu, hortiu, hortó, hortoi.—c) Pejor.: hortot.
    Etim.:
del llatí hŏrtu, mat. sign.