Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  hospital
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HOSPITAL (ant. espital). m.
|| 1. Casa on es recullen pelegrins, pobres o malalts; cast. hospital. Sia feyt e heretat un espital on sien procurats los pobres despoderats, Llull Blanq. 9, 4. Anaren a Monferrat e posaren en l'ospital, Curial, iii, 77. Stiguem tot lo jorn en hun spital qui és dels peregrins, Oliver Rom. 5. Y la que és masella y pobra I recuyga's al espital, Cançó dones 14. Y ella com a pobre pelegrina se n'anà al hospital, Comalada PP 59. Hospital de sang: lloc adaptat provisionalment per a recollir els ferits de guerra i prestar-los els primers auxilis mèdics o quirúrgics.
|| 2. Orde religiosa i militar fundada a Jerusalem en el segle XII i destinada a recollir pelegrins i a defensar la terra contra els infeels. Fo puys frare del espital, Jaume I, Cròn., c.9. Castellà d'Amposta, de la horda de cavalleria del spital de Sant Joan, Muntaner Cròn., c. 295.
|| 3. Cambra on dormen els mossos d'una masia (Penedès).
|| 4. Refugi muntanyenc construït prop dels ports dels Pirineus. Hospital de la Bonaigua (propi d'Esterri d'Àneu). Hospital de Viella: en l'alt Ribagorça, prop de la Vall d'Aran.
    Loc.
—a) Esser o semblar un hospital: estar una casa plena de malalts.—b) Esser com si l'hospital fes almoina a la Seu: donar una persona pobra a una de rica (Mall.).—c) Anar a l'hospital a cercar pedassos (Mall.). o a buscar desfiles (Cat.): demanar a algú una cosa que ell ha menester.
    Refr.
—a) «Molts se'n van a l'hospital per no veure el seu cabal»: vol dir que per negligència en l'administració dels propis béns, moltes persones tornen pobres.—b) «L'hospital de Santa Creu, tal hi va qui no s'ho creu»: es diu referint-se als qui van empobrint-se sense adonar-se'n.—c) «Qui a trenta no té seny i als quaranta no té cabal, als cinquanta a l'hospital».—d) «Enviar el servei a l'hospital no fa bon amo»: es diu al·ludint a aquells patrons qui paguen malament llurs obrers o servidors.
Hospital: llin. existent a Celrà, Castelló de F., Peralada, Vilamacolum, Badalona, Albesa, Alguaire, etc.
    Fon.:
uspitáɫ (or., men., eiv.); ospitáɫ (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: hospitalàs, hospitalarro.—b) Dim.: hospitalet, hospitaletxo, hospitaleu, hospitaliu, hospitaló.—c) Pejor.: hóspitalot.
    Etim.:
pres del llatí hospĭtāle, ‘alberg de forasters’.