Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  hostal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

HOSTAL m.
|| 1. ant. Lloc on hom s'estatja transitòriament, fora de la seva residència habitual; cast. posada. Ans de grans temps que nós fóssem là, faem-hi pendre nostres hostals e hauíem-hi enuiat ço que mester hi hauíem bé a dos meses o a plus, Jaume I, Cròn. 523. Un rey qui'l trametia per aparellar hostal, Llull Blanq. 46. Si podetz aver altra hostal que yamés prenatz posada en casas religiosas, doc. a. 1392 (BDC, xx, 56). Tot home bo en son ostal se resta | e val-se poch qui no-y és albergat, Ausiàs March lxxv.
|| 2. Casa on, per la paga, es dóna menjar i allotjament; cast. posada, fonda. Tota rauba qui's tenga venal en hostal, Reua Perp. a. 1284. Tramès per tots los hostals de la vila, Desclot Cròn., c. 134. Diu que vós no semblau sino moça d'hostal, que sou donzella ab molt poca vergonya, Tirant, c. 200. Es prest finida | la nit que 's passa a l'hostal, Salvà Poes. 41.
    Loc.
—a) Fer hostals: aturar-se sovint (Mall.).—b) Dormir a l'hostal de l'Estrella: dormir al descobert.—c) Semblar un hostal, o Esser com un hostal: estar una casa molt concorreguda de gent estranya o de fora.—d) Haver menjat en set hostals i begut en deu tavernes: haver corregut molt, tenir llarga experiència.
    Refr.
—a) «A l'hostal de l'Arrupit, ben pagat i mal servit»: es diu referint-se als qui s'esforcen a fer anar avant una cosa i són mal corresposts.—b) «Qui a casa d'altri fa hostal, a ca-seva fa hospital»: vol dir que no convé passar molt de temps a casa d'altri en visites, convits, etc., sinó que cal guardar la casa pròpia (Mall.).—c) «Mossa d'hostal i figa verdal, palpant se maduren».—d) «D'hostal que s'hi roba, tothom se'n fa enfora» (Mall.).
    Fon.:
ustáɫ (pir-or., or., men., eiv.); ostáɫ (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: hostalàs, hostalarro.—b) Dim.: hostalet, hostaletxo, hostaleu, hostaliu, hostaló.—c) Pejor.: hostalot (En tots els ostalots de la carretera, Víct. Cat. Ombr. 49).
    Etim.:
del llatí hospĭtāle, ‘casa d'hostes’.