DIEC2  DDLC  CTILC  Sinňnims  CIT  TERMCAT

IDIOTA adj. i subst. m. i f.
Deficientíssim d'intel·ligčncia a causa d'una anormalitat cerebral; cast. idiota. No podia apendre ne retenir neguna scičncia, per lo qual l'escarnien tots los altres e li deyen ydiota, Eximplis, ii, 228. Per obviar aximateix lo perill de la conscičncia en special los hňmens ydiotes, doc. a. 1535 (Boll. Lul. xxiv, 264).
    Fon.: iđiɔ́tə (Barc., Mall.); iđióta (Val.).
    Etim.: pres del llatí idiōta (< gr. ἰδιώτης), mat. sign.