Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  indiot
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

INDIOT m.
|| 1. Gal·linàcia de l'espècie Meleagris gallopavo, més gros que el gall domèstic, amb plomatge negre o gris, i devegades blanc, amb un apèndix carnós vermell damunt el bec i amb la cua estufadissa; cast. pavo. Se dedican a sa cria d'endiots y altres animals de ploma, Ignor. 21. a) Indiot salvatge: gal·linàcia de l'espècie Tetrao urogallus, més grossa que l'indiot ordinari.
|| 2. fig. Beneitot o eixelebrat. Perque ets indiots són innumerables, Ignor. 3.
    Loc.
—a) Més vermell que un indiot: molt encès de color.—b) Més estufat que un indiot: molt vanitós.
    Refr.
—a) «Per Nadal, s'indiot; i per a Pasqua, es xot» (Mall.).—b) «S'indiot de Biniforani, sense plomes s'estufava»: es diu referint-se als qui es vanaglorien de mèrits que no tenen (Mall.).
    Fon.:
indiɔ́t (pir-or., or., occ.); indiɔ̞́t (val., bal.); en la pronúncia vulgar, əndiɔ́t (pir-or., or.); andiɔ́t (occ., val.), əndiɔ̞́t (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: indiotàs, indiotarro.—b) Dim.: indiotet, indiotetxo, indiotel·lo, indioteu, indiotiu, indiotó, indiotoi, indiotengo, indiotingo, indiotí, indiotinoi.—c) Pejor.: indiotot.
    Sinòn.:
gall dindi, titot.
    Etim.:
derivat pejor. de indi.