Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  innocent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

INNOCENT adj.: cast. inocente.
|| 1. Que no fa mal; exempt de culpa. Ella és occasió a enamorar hom de martire e és obra innocent, Llull Cont. 366, 30. Innocent seré yo de la sanch d'aquesta, Eximenis Lux. 28. Leons famolenchs de sanch innocenta, Passi cobles 71. Mots innocents d'esposos enamorats nos dèiem. Atlàntida vi.
|| 2. Que ignora el mal; mancat de malícia. Les creatures ignocents qui són en la dita vila, Muntaner Cròn., c. 54. Aquella joveneta fresca, innocent, Rosselló Many. 94. Y una claror innocent | floreix llavors cada dia, Salvà Poes. 136. Els Innocents: els infants que el rei Herodes féu degollar; la diada de llur festa, que és el 28 de desembre.
Innocent: (ant.) nom propi equivalent a Innocenci. Enuiaren missatge al apostoli Innocent tercer, Jaume I, Cròn. 18. Recompta Orosi e Innocent terç, Eximplis, ii, 102. El papa Ignocent segon, Boades Feyts 231.
    Cult. pop.
—El dia dels Innocents se celebra en general fent burles i procurant enganyar la gent, principalment els amics, parents, companys, etc., en un ambient rioler en què ningú sol prendre malament els enganys de què el fan objecte. Antigament aquesta festa se celebrava amb més solemnitat i amb varietat de cerimònies, com l'elecció i efímer pontificat del Bisbetó; la intervenció dels nois i fadrins en les cerimònies litúrgiques com a substituts, per un dia, dels capellans; el nomenament de batlle, regidors i jutge, en certs pobles, entre la fadrinalla, que en aquesta festa actuava amb poders dictatorials; les captes de diners i d'espècies per a fer berenades o dinars; el furt permès o tolerat a certs llocs, sobretot si anava destinat a un àpat tradicional dels fadrins; les representacions més o menys rudes de la degollació dels innocents, com la Degolla de València, que arribà a degenerar en excessos punibles; les fogueres que es feien en algunes comarques, i sobretot en algun poble on les darreres brases de la foguera servien per a fer aigua cremada a la qual s'atribuïen virtuts meravelloses de bons auguris; etc. Totes aquestes tradicions són descrites o enumerades ap. Amades Diad. i, 43-64.
    Fon.:
innusén (pir-or., or., eiv.); innosén (occ.); innosént (val., mall.); innusént (men.).
    Intens.:
innocentàs, -assa; innocentet, -eta; innocentot, -ota; innocentíssim, -íssima.
    Var. form.
del femení: innocenta (A mi ignocenta de tal delit, Tirant, c. 47; Jo ben crech que vós sots ignocenta, Boades Feyts 264). La forma gramaticalment normal és igual per al masculí i per al femení (innocent), però s'usa sovint el femení innocenta.
    Var. form. i ort.
ant.: innoent (Llull Cont. 19, 10); ignocent (Llull Doctr. Puer. 42); ignosent (doc. a. 1442, Boll. Lul. viii, 253); ignoscent (Pons Auca 276).
    Etim.:
pres del llatí innocĕnte, mat. sign. || 1.