Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. juntura
veure  2. juntura
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. JUNTURA f.
Punt o línia d'unió entre dues coses contigües, i especialment entre dos ossos; cast. juntura, coyuntura. Per donar egualtat als membres, e majorment a les junctures de la espina, Arn. Vil. ii, 128. El cauall qui ranqueja... alguna cosa ha mal entorn les juntures, MS Klag. segle XIV, 7. Age tos eternalment, e les juntures gota li trench, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 122). Naturalment se fa hon hi a juntures de niruis o osos, Anim. caçar 84 vo. Vestit de blau y de vions vermells a las junturas, Pons Auca 270. Vestien de serpentines blaves les juntures dels balcons, Esclasans Urània 218.
    Fon.:
ʒuntúɾə (or., bal.); ʤuntúɾɛ, ʤuntúɾa (occ.); ʧuntúɾa (Val.).
    Etim.:
del llatí iunctūra, mat. sign.

2. JUNTURA (i més dialectal gentura i llentura). f.
Juntora, corda del jou (Mall.); cast. coyunda. Els muls amb les juntures y coxins nous, Rosselló Many. 105.
    Fon.:
ʒuntúɾə (Inca); ʒəntúɾə (Algaida, Alqueria Bl.); ʎəntúɾə (Artà, Manacor, Petra, Ariany, Sta. Margalida, Vilafr. de B.).
    Etim.:
de juntora, per canvi de sufix.