Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. juny
veure  2. juny
veure  3. juny
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. JUNY m.
El sisè mes de l'any; cast. junio. Fèries són tot lo mes de Juyn, Cost. Tort., pàg. 116. A XVIII jorns de juny, Muntaner Cròn., c. 174.
Juny: llin. existent a Armentera, La Sénia, etc.
    Refr.
—a) «De prop o de lluny, Corpus pel juny».—b) «De Sant Joan de juny a Sant Joan de Nadal, mig any per igual».—c) «Hivern fangós, juny granellós» (Urgell).—d) «Si plou el primer de juny, el mal temps és lluny»; «Al juny, la pluja està lluny, i si plou, cada gota és com el puny».—e) «Juny plujós, graner polsós».—f) «El juny fred mata l'esplet».—g) «Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment».—h) «Dels glans florits pel juny, tot l'any el porc en gruny». «Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc ne gruny» (BDC, xix, 226).—i) «Pel juny el bou no es juny al jou».—j) «Al juny, la falç al puny» (or., occ., bal.); «En juny, corbella en puny» (val.).—l) «No totes les pagues cauen pel mes de juny»: es diu en to d'amenaça, com volent significar que no totes les ofenses es vengen tot seguit, sinó que un dia o altre en ve l'oportunitat (Empordà).
    Fon.:
ʒúɲ (pir-or., or., bal.); ʤúɲ (occ., Cast.); ʧúɲ (Val.); ʤún (Alacant, Alcoi).
    Etim.:
del llatí Iūnius, nom de mes i de persona.

2. JUNY m.
Jou de bous (Xàtiva).
    Fon.:
ʤúɲ (Xàtiva).
    Etim.:
derivat postverbal de junyir.

3. JUNY m.
Jull (Pradell d'Urgell).
    Etim.:
de jull, modificat per analogia del nom de mes juny.