Diccionari Catalą-Valencią-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llągrima
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinņnims  CIT

LLĄGRIMA f.
|| 1. Cada gota del lķquid segregat per les gląndules lacrimals i difós entre l'ull i les parpelles; cast. lįgrima. Ab les sues llągrimes llavą los peus a Jesu Christ, Muntaner Crņn., c. 54. Tantost les llągrimes foren en los seus amorosos ulls, Comalada Pierres Prov. 42. Lo rega amb una llągrima coenta, Canigó x. Escampar o vessar llągrimes: segregar llągrimes, generalment a conseqüčncia d'una forta ķmpressió de pena o d'alegria. Caure a algś les llągrimes: córrer-li les llągrimes dels ulls cara avall. Desfer-se en llągrimes: plorar molt. Plorar a llągrima viva: plorar molt. Plorar llągrimes de sang: tenir una pena inconsolable. Estar fet una mar de llągrimes: plorar abundosament. Llągrimes de cocodril: les de pena fingida. Vall de llągrimes: nom que es dóna al món, volent indicar que és lloc de moltes penes.
|| 2. Gota d'humor que destil·len la parra i altres plantes; cast. lįgrima.
|| 3. fig. Porció de licor molt petita; cast. lįgrima. «Dóna'm una llągrima de vi». a) per anal., Porció molt petita de qualsevol cosa. «No n'hi ha ni una llągrima»: no n'hi ha gens. «No n'hi ha senyal ni llągrima» (Empordą).
|| 4. Llągrima d'Holanda: bocinet de vidre fos i tirat a l'aigua freda, on s'aprčn en forma de pera, i que, en trencar-li la cua o part estreta, es desfą en pols; cast. lįgrima de Holanda.
|| 5. Llągrimes d'ase: planta de la famķlia de les rubiącies, espčcie Galium maritimum, de fulles ovals allanēades i flors en corimbe (V. espunidella); cast. galio marino.
|| 6. Llągrimes de la Mare de Déu: herba de tronc i fulles peludes i de flor morada (Igualada).
|| 7. Llągrimes de Sant Josep: planta liliącia de l'espčcie Ornithogalum arabicum, de fulles ensiformes i flors blanques en raļm corimbiforme; es fa per llocs pedregosos o arenosos (Flora Cat. v, 239).
|| 8. Llągrimes de Salomó: planta conval·lariącia de l'espčcie Convallaria majalis, de fulles radicals el·lķptiques, flors blanques en glomčruls penjants en raļm unilateral i molt oloroses; cast. lirio de los valles.
|| 9. Llągrimes de viu (originąriament llągrimes de Daviu): llavors rodones, dures i llustroses, de la planta Coix lacryma-Jobi, canya de fulles amples linears-allanēades, espiguetes penjades; cast. lįgrimas de David. D'aqueixes llavors es feien grans de rosari. Sa creu de canya des rosari de llągrimes de viu, Rosselló Valldem. 88. Per extensió: a) Llągrima de rosari, o simplement Llągrima: gra de rosari, sia quina sia la seva matčria (mall., men.).
|| 10. per analogia de llągrimes de viu (deformació de llągrimes de Daviu), Llągrimes de mort: llavoretes negres que també serveixen per a fer grans de rosari (Mall.).
    Refr.
—a) «Lo que no es paga en llągrimes, es paga en sospirs»: significa que les coses tenen compensació, si no d'una manera cabal i exacta, d'una manera aproximada.—b) «De llągrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar» (Bal.).—c) «Llągrimes i vestit de dol, no treuen una ąnima del purgatori»: significa que cal sobreposar-nos al dolor per la mort dels nostres parents i amics, considerant que les manifestacions excessives de pena no tenen cap utilitat (Mall.).
    Var. form.:
ant. lągrema (Deurien mos ulls decórrer de menudes lągremes, Llull Cont. 60; Ab lągremes alegraven-se per la nostra venguda, Pere IV, Crņn. 375); lląrima (dialectal ribagorēą).
    Fon.:
ʎįɣɾimə (or., bal.); ʎįɣɾimɛ (Ll., Tremp, Urgell, Gandesa); ʎįɣɾima (Andorra, Tortosa, Cast., Val., Al.); ʎįɾima (Senet, Tamarit de la L.); ʎέ̞ɣɾimə (Felanitx).
    Intens.:
llagrimassa, llagrimeta, llagrimota.
    Etim.:
del llatķ lacryma, mat. sign. || 1.