Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lladruc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

LLADRUC m.
Cadascun dels crits del gos quan lladra; cast. ladrido. Los caçadors qui ohiren los ladruchs, Hist. Joan Garí 12. Passa el mal caçador | entre lladrucs i fressa, Maragall Obres, i, 84. Com una fera | que sent lladrucs perseguidors darrera, Alcover Poem. Bíbl. 75. a) fig. Udol, crit semblant al d'un gos. Barreja sos lladrucs negra tempesta, Atlàntida introd.
    Fon.:
ʎəðɾúk (or.); ʎaðɾúk (occ.).
    Etim.:
derivat de lladrar, amb la terminació -uc presa probablement del quasi sinònim ahuc.