Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llamp
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLAMP m.
|| 1. Descàrrega elèctrica entre un núvol i la terra; cast. rayo. Lamp és cremament soptós de vapors seques, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Com s'engendren en l'àer el tro e'l lamp, Metge Somni iii. La dita Juno començà a moure gran tempestat e a enviar sagetes de llamps, Curial, iii, 17. Com faig del Pirineu que el llamp aterra, Canigó ix. Fer llamps: llampegar. Caure un llamp: descarregar damunt un punt de la terra. Verga de llamp: figura lluminosa en forma de barra, produïda per la dita descàrrega elèctrica. Ab vergua de lamp lo partirà per lo mig, Eximenis Angels (ap. Aguiló Dicc.). Llamp de calor (Mall.) o llamp boiet (Men.): llampec llunyà. a) fig. iròn. Llamp del sostre: llonganissa (Empordà, Lluçanès, Pobla de L.).
|| 2. fig. Allò que fereix o impressiona violentament. Llamps agosarats des geni que espiretjan y enlluernan, Roq. 18. Rei vol dir la tirania | que arbora un llamp per fuet, Alcover Poem. Bíbl. 44. ll·luminada pel llamp de la vanitat, Pons Llar 10.
|| 3. fig. Persona o cosa que obra amb gran velocitat a amb potència extraordinària, violenta; cast. rayo, centella. «El nostre cavall és un llamp: no n'hi ha cap que el guanyi a córrer». Ni una defensió ne altra no li valien contra aquel lamp de cavalleria, Curial, ii, 104. Fóra Cèsar, lo llamp de la victòria?, Verdaguer Pàtria 20. a) S'usa com a intensiu per a designar qualsevol cosa extraordinària: un llamp de noia, un llamp de temps, etc. «Jo tenc un llamp de criada | que me fa un llamp d'aguiat, | i m'hi posa un llamp de pebre | que no hi ha cap llamp que ho tast» (cançó pop. Mall.). «Quin llamp de pluja!»: quina pluja més forta! «Quin llamp de renglera de matxos!»: quina renglera més llarga!
|| 4. Entra en la formació de moltes imprecacions, malediccions, interjeccions violentes. «Lamp de Déu»! «Llamp del cel!»«Mal llamp te mati!»«Mal llamp t'esberli!»«Així un llamp me parteixi!»«Mal llamp tregui la polseguera als gossos!»«Llamp del cel amb un barder!» (Empordà). «Sa sogra, mal llamp la mat!, | tan avorrida la tenc, | perquè em diu davant sa gent | que mai m'haguera cercat» (cançó pop. Mall.). Lamps les ferissen e les cremassen, Spill 15834. Mal llamp del cel te fir al braç, ves en mal guany, Cobles cavaller. Dich yo: «Fenollar!»—«Ho llamp que'l regire!», Brama llaur. 69. Recents llamps, si'm fas sortir!, Rosselló Many. 146. Llamps y centelles escaldades!, Vilanova Obres, xi, 259. Mal llamp sa fua!, Ruyra Parada 27. «No sé d'on llamp han de sortir els diners!»«Ves a menjar cordes de llamp!»«¿Què llamp fas tot el dia dins el cafè?»Però què llamp tenen aquests anyells?, Alcover Rond. ii, 283. Tirar llamps i pestes: maleir, parlar amb paraules de gran irritació contra algú o alguna cosa.
    Loc.
—a) Com un llamp, o com trenta (o trenta mil, o cent mil) llamps, o com un llamp serè: amb gran velocitat. Los uns ne passaran axí tost con a lamp, Llull Gentil 276. Que una cosa pogués córrer com a lamp e que's mogués del mig loc del món e anàs tro a l'estrem del firmament, Llull Cont. 4, 1. S'enfuriaven en llur carrera, desenfrenant-s'hi com a llamps, Pons Com an. 159.—b) Jo no som llamp!: ho diu el qui no vol fer les coses tan de pressa com els altres voldrien que les fes (Men.).—c) Tirar un llamp (i més intensiu, un llamp forcat): descarregar la seva ira damunt algú, sia de paraula, sia de fets.—d) Esser més alegre que una nit de trons i llamps: esser malcarat i de mal geni (mall.).
    Refr.
—a) «Llamp a llevant, vent a ponent».—b) «Gent del Camp, gent del llamp»: es diu dels habitants del Camp de Tarragona, per llur caràcter enèrgic i emprenedor.
    Cult. pop.
—El llamp infon en els esperits senzills una temor de caràcter religiós, que dóna lloc a creences i pràctiques supersticioses. Davant la rapidesa amb què obra aquest meteor i la indefensió en què per llei natural ens trobam contra els seus efectes destructors, la gent recorre a procurar-se la protecció de la divinitat en diferents maneres. En primer lloc, es troben nombroses invocacions contra el llamp; unes consisteixen simplement a dir «Credo» cada vegada que es percep la descàrrega elèctrica (Men.); altres, a recitar el trisagi de la Santíssima Trinitat; altres constitueixen diverses oracions en què s'invoca principalment la santa Creu, la Trinitat i alguns sants, especialment santa Bàrbara. Exemples: «Sant Marc, santa Creu, | santa Bàrbara, no ens deixeu» (Gir.); «Santa Bàrbara va pels camps | amb un àngel al davant; | santa Bàrbara i santa Agnès, | guardeu-nos de foc encès» (Gir.); «Santa Bàrbera pel camp | va buscant l'Esperit Sant; | santa Bàrbera donzella, | lliureu-mos d'una centella» (Val.); «Santa Bàrbara va pel camp | tota vestida de blanc; | santa Bàrbara i santa Elena | i santa Maria Magdalena, | guardau-nos de trons i llamps» (Men.).—A més, el poble atribueix a certs éssers la propietat d'atreure els llamps, i a altres la de repel·lir-los. Quan fa tempestat de llamps, les famílies que tenen cans a la casa els treuen defora, perquè diuen que els llamps solen tocar allà on hi ha aquests animals (Tres. Avis, 1928, pàg. 101). També hi ha la creença que els roures i els metalls atreuen el llamp. En canvi, els llorers i oliveres són arbres als quals s'atribueix la propietat de no esser tocats de llamps; hi ha una explicació religiosa d'aquest fet, i és que els apòstols portaven rams de llor i d'olivera quan Jesucrist va entrar a Jerusalem, i per això Nostre Senyor va beneir aqueixes plantes. També diuen que l'arç blanc no és ferit mai dels llamps perquè és la planta preferida de sant Pere. Es costum molt general posar en balcons i finestres els rams de llorer i de palma beneïts el diumenge de Rams, com a preservatius contra les tempestes. Entre pastors i bosquerols catalans es creu que la seda preserva dels llamps, i per això els pastors feien amb fils de seda els motius ornamentals de les samarres, els traginers procuraven que hi hagués fils de seda a les mantes i cobertes de llurs cavalleries, i els llenyataires que han de treballar a llocs on abunden els roures, es posen algunes peces de seda com a preservatiu. (Per a més informació sobre aquestes i altres creences, oracions, etc., cf. el que explica Joan Amades en BDC, xviii, 236-240). Existeixen també com a preservatius les «pedres de llamp»; diuen que el qui pot obtenir-ne una i tenir-la ran de la teulada, serà guardat del llamp (Catalana, ii, 163).Vegeu J. Romeu en Rev. de Dialect. y Trad. Pop., vii, 307 i ss.
    Fon.:
ʎámp (mall., val.); ʎám (or., occ., men., eiv.).
    Intens.:
llampet, llampot, llampàs, llamparro, llamparràs, llamparrot, llampiu, llampó. (A Menorca, on es pronuncia llam sense -p final, els derivats d'aquest mot es formen també sense p: llamet, llamot, etc.).
    Sinòn.:
llampec, rellampec.
    Etim.:
del llatí vulgar *lampu, mat. sign. (format probablement damunt l'arrel de lampas, ‘llàntia, llum’).