Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llaurada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAURADA f.
|| 1. Acció i efecte de llaurar; cast. aradura. «La primera llaurada s'anomena emprimar». «La llaurada del març és la més bona de totes». Llaurada d'hivern: llaurada pregona feta pel desembre i pel març. Llaurada de mitja post: la que es fa amb l'arada mossa proveïda d'una post petita perquè no trabuqui la terra (Llagostera). «Jo llaurava amb En Vermei | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parei» (cançó pop. Mall.). No gos metre ne passar nulla bèstia, si de laurada no és, per lo camí de les sorts, doc. a. 1342 (BABL, xii, 44). Ab los diables | qui fa laurada, | gran agullada | ha menester, Spill 6992. Les bèsties de laurada en lo fems... se rebolquen, Cordial 60 v. a) Obligació que tenien els vassalls de llaurar la terra del senyor feudal; cast. arada. Llaurada deguda al senyor feudal: Arationis debitio, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Tros de terra que es llaura o que s'ha llaurat. Llaurada bessona o encollada: camp llaurat amb els solcs alternativament amples i estrets (Mall.). Llaurada berrugada: la que fa torceres petites, a manera de berrugues (Mall.). Llaurada de racó: aquella en què els solcs van en sentit diagonal als costats del camp (Cast.). «Tot lo dia t'he mirada. | Saps que ho som, de mirador! | No és ganància p'es senyor | que véngues per sa llaurada» (cançó pop. Mall.). Per vedells de vaques e de pollins de someres que tots dies lauraran en les laurades, no sia donada delma, Jaume I, Sent. Quant arriva a la llaurada | toca a missa lo rectó, cançó pop. (ap. Milà Rom. 30).
|| 3. Arada, en aquesta cançó infantil: «El petit vailet, | quan al matí se lleva, | agafa la llaurada | i se'n va a llaurar» (Bagà). En altres localitats diuen «agafa la llaura».
    Refr.
—a) «Sa llaurada, quan fa fred, ajuda a fer bon esplet» (Mall.).—b) «Llauradeta de burrets i cavadeta de xiquets, collita de pets» (Alcoi).
    Fon.:
ʎəwɾáðə (or., bal.); ʎawɾáðɛ (Ll.); ʎawɾá (val.).
    Etim.:
derivat de llaurar (part. pass.).