Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llebre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEBRE f.
|| 1. imatge  Mamífer rosegador de l'espècie Lepus timidus, molt semblant al conill però més gros, llavifès, amb el pèl de l'esquena grisenc, la panxa blanca, la gargamella i peus lleonats, i negres els caps de les orelles i la part superior de la cua; cast. liebre. «Guarda't de llebre siulada | o de conill encalçat | o de fadrí refuat | de sa seva enamorada» (cançó pop. Mall.). Ni conils ni lebres, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). Lebres, cunils e moltes d'altres bèsties, Llull Gentil 6. Natura... ha dat a les lebres e cabirols leugeria de cors, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 1. Se metessen en la taula viandes molt delicades com conills e lebres, Boades Feyts 282. Llebre de l'estel: varietat de llebre petita i molt corredora, que té una taca blanca en el front (Gandesa). Llebre segarresa: varietat de llebre més petita que l'ordinària (Camp de Tarr.). Llebre xata: varietat de llebre més grossa que la de l'estel, i no tan corredora (Gandesa). Mitja llebre: llebre de grossària mitjancera.
|| 2. a) Llebre de carn: tros de carn deixat adherit a la xulla (Men.).—b) Llebre de sang: gleva, porció de sang presa (Men.); cast. cuajarón.c) Llebre del pou: falca grossa que subjecta al jaent els braços de la roda del pou primitiu (Gandesa).—d) Llebre de mar: mol·lusc d'alguna de les espècies del gènere Aplysia, que pren aquell nom per la semblança dels seus tentacles amb les orelles d'una llebre.
|| 3. fig. Persona astuta o molt experimentada; cast. liebre corrida.
    Loc.
—a) Córrer més que una llebre, o Esser més lleuger que una llebre: anar molt lleuger, córrer molt veloçment.—b) Poruc com una llebre, o Més poruc que una llebre: es diu d'una persona o animal molt poruc.—c) Estar orella de llebre: estar escoltant amb molta atenció i recel (Mall.).—d) Anar orella de llebre: estar mig embriac o esser fàcilment irritable (Santanyí).—e) Estar-ne ple (d'una cosa) com una llebre de pèl: estar-ne molt carregat o molt fart (Mall.).—f) Així s'esperessin les llebres!: es diu contestant negativament a un qui demana que l'esperin.—g) Moure la llebre: promoure una qüestió, la difusió d'una notícia, etc.; esser l'iniciador d'una cosa.—h) Seguir la llebre: continuar cercant una cosa o procurant obtenir-ne clarícia.—i) Dormir com les llebres: dormir molt lleugerament, esser molt fàcil de despertar. Diuen que les llebres dormen amb els ulls oberts.—j) Encara em faràs tornar llebre!: ho diuen al qui ens molesta demanant amb insistència una cosa (Empordà).—l) Trobar la llebre en el jaç: trobar qualcú en el moment que comet un delicte o una falta; agafar-lo de manera que no pot fugir.—m) No sap si empaita (o si es mena) llebre o conill: es diu de qui no sap de què va, que és inconstant, variable en les seves opinions o propòsits.—n) Creure que ses llebres un any són mascles i s'altre femelles: esser molt curt d'enteniment o molt ingenu i d'una excessiva credulitat (Mall.).—o) Donar (o prendre) gat per llebre: donar o prendre una cosa per una altra. Qui vol dona viuda, no pren gat per llebre, Viudes donz. 193. Com només l'escoltaven un escabotell de badolins i bobians, les pogué donar gat per llebre, Aurora, 226.
    Refr.
—a) «D'on menys es pensa, salta (o s'alça) la llebre»: significa que sempre podem esperar esdeveniments imprevists.—b) «Carros de rei, llebres agafen»: vol dir que el qui té en les seves mans els ressorts de la riquesa i de la força, arriba a dominar (Mall., Men.).—c) «A so de tabals no s'agafen llebres»: significa que cal esser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense violències ni soroll.—d) «La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança»: es diu referint-se a coses en què el mèrit és del promotor, mentres que en altres és del realitzador.—e) «Uns mouen la llebre i altres la maten»: vol dir que uns inicien els treballs i altri els aprofita (Alcoi).—f) «Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors»: es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire (Llofriu).—g) «Tant grata la llebre, que mal jeu»: al·ludeix a les persones que per voler millorar d'estat s'excedeixen i arriben a estar pitjor.—h) «Mentres el ca pixa, la llebre fuig»: es refereix a la inconveniència d'aturar-se en un negoci quan el tenen ben encaminat.—i) «Per Sant Esteve, un pas de llebre»: al·ludeix hiperbòlicament a l'allargament del dia (Sant Esteve és el 26 de desembre).
    Cult. pop.
—Existeixen algunes creences curioses referents a les llebres. A Mallorca es diu que per a poder agafar una llebre cal fer-se sang a un genoll. Quan una llebre passa corrent per davant una persona que va per un camí, diuen que és senyal que aquella persona ha de patir alguna desgràcia (Gomis Zool. 200). Les pólvores de cervell de llebre són bones per fer sortir el dentat a les criatures (ibid. 201).
    Var. ort.
ant.: llebra (Veus los cans ajustar sobre una lebra o cunill, Llull Doctr. Puer., c. 99; La lebra no havia pahor de star prop los cans, Genebreda Cons. 167).
    Fon.:
ʎéβɾə (pir-or., or., bal.); ʎéβɾe (occ., val.); ʎέβɾe (Boí, Vilaller); ʎéβɾa (Andorra, Val., Gandia).
    Intens.:
—a) Augm.: llebrassa, llebrarra, llebratxa.—b) Dim.: llebreta, llebretxa, llebreua, llebriua, llebrona, llebró, llebretona, llebretina, llebroia.—c) Pejor.: llebrota, llebrot.
    Etim.:
del llatí lĕpŏre, mat. sign. || 1.