Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llei
veure  lleí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLEI f.
|| 1. Regla d'acció imposada per una autoritat superior; cast. ley. Hauets neguna ley qui tenga prou a nós e a uós?, Jaume I, Cròn. 32. Les quals són les leys de la terra, Pere IV, Cròn. 123. Llei de Déu: conjunt de regles donades per Déu directament. Llei natural: la que emana de la recta raó de l'home. Llei moral: la que emana de la consciència i que ens obliga a fer el bé i evitar el mal. Llei escrita: els preceptes del Decàleg escrits per Déu a les taules de pedra donades a Moisès. Llei vella o antiga o de Moisès: regles i cerimònies prescrites per Déu als israelites per mediació de Moisès. Llei nova o de gràcia o evangèlica: la que Jesucrist va establir i ens va deixar en l'Evangeli. Llei positiva: l'establerta pels homes per al règim de la societat. Llei civil: la imposada per l'autoritat civil. Llei penal: la que regula els càstigs dels delictes. Llei marcial: la que sotmet la societat a la jurisdicció militar. Llei sumptuària: la que regula les despeses en indumentària i ornamentació. Donar lleis: formular-les i promulgar-les. Faltar a la llei: obrar en desacord amb els preceptes de la llei. Carregar la llei o el pes de la llei a algú: castigar-lo conforme a les lleis. Fer la llei a algú: castigar-lo, i fig., vèncer-lo, enganyar-lo, matar-lo, perjudicar-lo sia com sia. No tenia prou coratge pera fer la lley al bestiar, Casellas Sots 141. A dreta llei o De llei: conforme al que prescriu la llei; en justícia, així com cal. Pera axís enfadar-se de valent, com era de lley en un home de les seves idees, J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, pàg. 145). a) pl. Dret, conjunt de disposicions legals; estudi o carrera de Dret. En Bernat de Olzinelles, doctor en Leys, doc. a. 1360 (Bofarull Mar. Cat. 103).—b) Conjunt d'ordenacions religioses; religió. Cor la ley dels crestians e dels sarrahins és contrària a la nostra, Llull Gentil 126. Tot hom generalment, e a tota persona de qualseuol ley o conditió sia, doc. a. 1393 (BSAL, viii, 381).—c) Llibre de l'antic Testament, entre els jueus. Los dos bisbes aportaren la ley davant Joseph, e Joseph molt humilment adorà-la, Pere Pasqual, Obres, i, 152.—d) per extensió, Tota regla establerta. «Les lleis del joc»; «Lleis de la gramàtica», «Lleis de la moda», etc. Que us fa guardar tostemps les lleys de la Venus, Viudes donz. 72. Llei de l'embut: arbitrarietat en l'aplicació de normes de manera diferent segons les persones i els casos. Llei de la trampa: regla enganyosa.
|| 2. Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa, o segons la qual varia el valor d'una variable matemàtica, dels termes d'una sèrie, etc.; cast. ley. Obeint les tiranes lleis de la naturalesa, Pons Com an., 119. Una escepció que fas a favor vostro d'una de les lleys físiques més generals de la Creació, Penya Mos. iii, 59. Lleis històriques, lleis econòmiques, etc.: relació de dependència o de successió entre dos o més fets històrics, econòmics, etc. Llei fonètica: el fet de transformar-se un determinat so de la llengua sempre de la mateixa manera en igualtat de circumstàncies.
|| 3. Qualitat, pes o mesura que ha de tenir un gènere segons la llei; cast. ley. Especialment: a) Proporció en què han d'estar les parts pures o fines i les impures en un metall i sobretot en la moneda. Lo maestre... deu aleyar son argent ab coure e ab billó segons la ley de la moneda que deurà ffer, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 112). Vós valeu poch de lley e de quirat, Masdovelles 133. De bona llei: de bona qualitat, així com cal segons la llei. Ni pintura ni vernís que no sigui de bona lley, Benejam Ciutad. i.
|| 4. Mena, classe (en el parlar pagès de tota Catalunya, i en part de Mallorca i Eivissa); cast. clase. «Pren-ne una de cada llei». «Hi ha figues de tota llei». «No hi ha herba de cap llei». Que negun scorxador per aquell any que scorxarà no puxe tallar neguna ley de carn en la plaça, doc. a. 1485 (BSAL, viii, 9). Les auellanes torrades... defencen de tota ley o natura de verí, Alcanyís Reg. 15. Al voltant rosetes de totes lleys, Verdaguer Jov. 147. Jo sóc d'una llei que m'agrada cada cosa al seu lloc, Oller Pap. i. Ha sentit quina llei de paraules?, Ruyra Parada 78. «Es d'una llei de manera que no vol escoltar ningú». A llei de...: a manera de... Els calaixons dels claus encastats a la porta a lley d'aparadors, Pons Auca 7. En cap llei, o De cap llei: de cap manera.
|| 5. Devoció fidel; afecte, estimació (or., occ., bal.); cast. afecto, apego, cariño. Li porta llei, i està bé de cabals, Massó Croq. 29. Fins als trastos los hi tinch lley, Vilanova Obres, viii, 44. Devia dur-li lley, selvatge y tot com era, Girbal Oratjol 51. Jo l'he estimada... ab tota la lley de què sóch capaç, Lluís Via (Catalana, ii, 13).
|| 6. adv. i pron. indef. Gens (Gir., Empordà, Garrotxa); cast. nada. «No en tinc llei»: no en tinc gens. «No te'n daré llei, de diners!»¿Com pot éssere que faça aquesta ombra si hi ha pas lley de sol sobre la terra?, Víct. Cat., Sol. 103. Ja no hi passava lley d'ayre y era tot fosch, Víct. Cat., Cayres 101.
    Loc.
—a) Saber més lleis que un advocat: saber molt de qüestions de Dret.—b) Haver-n'hi (o Fer-ne, o Trobar-ne, etc.) més que la llei de Déu no mana: haver-n'hi, fer-ne, etc., en gran abundància, excessivament.
    Refr.
—a) «Feta la llei, feta la trampa»: vol dir que sempre es troba una manera o altra de burlar les prescripcions legals.—b) «La llei de Déu no vol trampa»: recomana anar amb bona fe i sinceritat en totes les obres.—c) «La llei de l'embut: l'estret per a tu, l'ample per a mi».—d) «Tractes trenquen lleis»: vol dir que es poden fer pactes no conformes amb les prescripcions legals, mentres els contractants estiguin d'acord.—e) «La necessitat no té llei»: vol dir que el qui es troba en conflicte greu no sol atendre al que la llei mana.—f) «Van les lleis per on volen els reis»: significa que els poderosos de la terra obren com si les lleis no existissin.—g) «Nous reis, noves lleis»: significa que quan entra gent nova a comandar, sol imposar preceptes nous.
    Fon.:
ʎéј (pir-or., Manresa, Barc., Tarr., occ., val., men.); ʎέј (Gir., Vic); ʎə́ј (Mall.).
    Var. form.
ant.: leg; lig.
    Etim.:
del llatí lēge, mat. sign. || 1.

LLEÍ
Nom propi d'home; cast. Licerio. Es nom de Sant no gaire conegut, però així mateix venerat en alguna contrada catalana, com a Avià (Berguedà), on es celebra la seva festa el dia 27 d'agost.
    Refr.

—«Per Sant Lleí, la pluja ja és ací».
    Etim.:
del nom personal llatí Liceriu; la forma catalana s'ha produït per la conversió de la ĕ en i, com en hĕri ahir, resultant Lleir, i per la pèrdua de la -r s'ha adoptat la grafia Lleí.