Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llentilla
veure  llentillà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

LLENTILLA (i més dialectal llentia). f.
|| 1. Llegum de la planta Lens esculenta, de forma rodonenca i aplanada; cast. lenteja. Esmina de lentiyles, Leuda Coll. 1249. Un bot, un dobler ab lentiylles, doc. a. 1380 (BABL, vi, 470)."Et desplau la llentia egipciana, Riber Geòrg. 18.
|| 2. a) Llentilla borda: la planta Ononis natrix (Mall.), anomenada també ungla de gat.b) imatge  Llentilla silvestre o boscana: planta de l'espècie Physanthyllis tetraphylla (Flora Cat. ii, 69).—c) Llentilla d'aigua: planta aquàtica, de cama llarga i fulla plana i ampla que sura damunt l'aigua embassada; és l'espècie Lemna minor i Lemna gibba, i s'anomena també vulgarment pa de granotes; cast. lenteja de agua, pamplina.
|| 3. Pedreta rodonenca i plana, generalment petrificació d'un mol·lusc, Orbitolina conica (Cat., Val.). Un collar de llenties negres, doc. a. 1480 (Aguiló Dicc.). Cf. Balari Oríg. 49-50.
|| 4. Bassi de l'almàssera, pedra rodona damunt la qual es prem la pila d'esportins (Val., Pego); cast. cuesco.
|| 5. Disc de cartó, d'uns quatre mil·límetres de diàmetre, que es forma en picar els cartrons jacquard a conseqüència dels forats que s'hi fan; s'empren per a tapar forats indeguts en els mateixos cartrons (Pons Ind. text.).
|| 6. Disc de metall que va posat a la part inferior del pèndul d'un rellotge de paret.
|| 7. Taca rogenca o de color fosc que es forma a la pell d'una persona, especialment a la cara; cast. peca. Per llevar les llentilles y senyals de verola, Agustí Secr.
|| 8. Nom d'un joc de noies, en el qual tapen els ulls a una jugadora i entre les altres i ella s'entaula aquest diàleg: «Llentia.—Què mana?—D'on véns?—de Roma.—Què en portes?—Corona.—Has vist passar la muller?—Sí, ara passa per aquell carrer.—Busca agulles.—No en trobo.—Busca-les bé.—No en trobaré.—Fes tres salts i balla'ls bé». Fa tres salts, i llavors li diuen: «Què vols? parada o correnta?» Si diu «parada», ningú no es mou; si diu «correnta», totes corren. Ella les encalça i ha d'agafar-ne una, i llavors amb els ulls clucs ha d'endevinar qui és la que ha agafat; si no l'endevina, tornen a començar de la mateixa manera que abans; si l'endevina, l'agafada para (Plana de Vic).
    Loc.
—a) Passar amb llentilla i mitja: gastar molt poc, passar amb poca despesa (Tarr.).—b) Tenir un coret com una llentia: estar molt acovardit (Mall.).
    Var. form.
dial.: gentilla, dentilla.
    Fon.:
ʎəntíə (or., bal.); ʎentíʎa (Andorra, Bonansa, Balaguer, Urgell, Val.); ʎantíʎa (Pont de S., Pobla de S., Val.); ʎantíʎɛ (Sort, Tremp, Fraga); dentíʎa (Gandia, Pego, Sanet); ʤentíʎɛ (Falset, Vinaròs); ʤentíʎa (Esterri, Tortosa, Morella, Ador, Elx); ʤantíʎa (Esterri).
    Intens.:
—a) Augm.: llentillassa, llentillarra, llentillatxa.—b) Dim.: llentilleta, llentilletxa, llentilleua, llentilliua, llentillona, llentilló, llentilloia.—c) Pejor.: llentillota, llentillot.
    Etim.:
del llatí lentīcŭla, mat. sign. || 1.

LLENTILLÀ topon.
Torrent que passa per Vallmanya, Vallestàvia i Finestret (Rosselló).
    Etim.:
segons Aebischer Topon. 100-101, el topònim Lentillà pot esser un derivat en -ānu d'un dels noms personals llatins *Lentilius o Lentinius. Menys fonamentada sembla l'opinió de Fouché (AIL Cuyo, iii, 91) que inclou la forma Llentillà entre els derivats d'un radical pre-romà *lan-.