Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llenya
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLENYA f.
|| 1. Part dura dels vegetals sense elaborar, i especialment la que es destina a fer foc; cast. leña. Saumata de lenya, doc. segle XIII (RLR, iv, 368). Poria hom cremar tota quanta lenya hom metre pogués en aquell foch?, Llull Felix, pt. i, c. 12. La lenya menuda mas fàcilment és encesa e convertida en foch, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 11. Anar a llenya: anar a cercar-ne al bosc o al camp. No podien anar los francesos a erba o llenya, Muntaner Cròn., c. 128. Fer llenya: proveir-se'n tallant-la dels arbres o arbusts. Van tots jorns en aquell lloch a fer lenya, Muntaner Cròn., c. 122. A l'hora en què a fer llenya se'n van los llenyaters, Canigó i. Llenya de peu o llenya terrera: els arbusts, els vegetals llenyosos de poca alçada. Tallar bé sa llenya: saltar àgilment les mates un gos de caça quan encalça el conill (Manacor). Llenya grossa: la formada per troncs i branques gruixudes. Llenya menuda o llenya de feixet: la formada pel brancam prim. Llenya a pèl de bou: aquella que té la fulla en un punt d'assecament que li dóna un color semblant al del pèl de bou roig; també se'n diu «llenya mustiua» (Cost. Cat. i, 139). Llenya rodona: la que és prou grossa per a fer-ne estelles per a cremar en els forns de calç, etc., en contraposició a les feixines o llenya menuda.
|| 2. Suro flac que se separa en sofrir la primera tria després de la pela (Alt Empordà); els residus de la fabricació del suro, com són retalls, pelies, etc. (Gir., Palamós, St. Feliu de G.). «Val més la llenya que els carracs»: es diu per a ponderar la mala qualitat d'un suro (Palamós, ap. BDC, xiii, 123).
|| 3. Fusta; llenya elaborada per a la construcció de mobles, portam, etc. (Men.); cast. madera. Llenya de medissada: fusta per a construir els medissos d'embarcació; cast. madera de vuelta.
|| 4. fig. Tupada; acte de donar o rebre cops forts, que fan mal; cast. palo. Jurant que l'havia de matar d'un fart de llenya, Pous Empord. 163.
    Loc.
—a) Fer a algú sa llenya damunt: tractar-lo de manera injusta i molesta (Mall., Men.). Si un homo se dexàs escarnir, se dexàs insultar y fer sa llenya demunt, Roq. 38.—b) Afegir llenya al foc: fomentar les discòrdies o baralles.—c) Saber on fa la llenya: saber amb qui tracta i la manera de tractar-lo (Mall.).—d) Dur o portar més llenya que un ase de traginer (Bal.) o que un burro d'Urgell (Cat.): rebre moltes tupades.—e) Fer feix de tota llenya: aprofitar-ho tot.
    Refr.
—a) «Ases, dones i burres, llenya com pugues».—b) «Tot és u, portar llenya o fer-la dur»: vol dir que les coses són molt diferents vistes per qui les sofreix o pel qui n'és causa.—c) «Llenya vella fa bon foc» (Men.).—d) «Llenya seca no fa fum».—e) «A l'arbre caigut, tots li fan llenya».—f) «Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat».—g) «Terra on hi haja molta llenya, no habites en ella» (Val.). «Dels pobles a on es crema molta llenya, fugir prompte»: es diu perquè els pobles de clima fred solen esser pobres i desagradables (Borriana).—h) «La llenya del fuster no aplega al carrer; i la del manyà, ni aplega ni aplegarà» (Alcoi).—i) «A la llenya torta, busca-li la volta» (Vinaròs).
    Fon.:
ʎéɲə (or., bal.); ʎéɲɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); ʎéɲa (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.); ɲéɲa (Val.).
    Intens.:
llenyassa; llenyeta; llenyetxa; llenyeua; llenyiua; llenyona; llenyota.
    Var. ort.
ant.: leya (Arn. Vil. ii, 109).
    Etim.:
del llatí lĭgna, pl. de lĭgnum, mat. sign. || 1.