Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llet
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

LLET f.
|| 1. Suc blanc o blanquinós, segregat per les glàndules mamàries de les femelles, i compost d'aigua, caseïna, glòbuls de greix i lactosa; cast. leche. Ajen mester glòria de let ni de vi ni de mel, Llull Cont. 97, 27. Plourà del cel aygua qui serà en axí blanca com a let, Llull Gentil 258. Car de la let, qui millor muny, molt més ne trau, Somni J. Joan 1611. Per a mi fonch més dolça que la llet per l'infantó, Picó Engl. 37. Llet presa o quallada: llet coagulada. Llet espessa: la que s'extreu de la caldera després de fer el formatge, i es menja amb sucre en les berenetes campestres (Men.). Llet formatjada: la que surt de la peça de formatge en prémer-la damunt el cavall de formatjar o a la premsa (Mall.). Let molsissa: llet no formatjada i feta prendre remenant-la amb un brancó tendre de figuera (Mall.). Llet colesta: la que, encara que li hagin posat herba colera, no es pren, i torna dolenta (Mall.). Llet boja: llet agra (Pobla de L.). Llet forta: llet molt densa i de molt d'aliment. Llet fesa o llet morta: la primera llet que es muny després del part. Primera llet, o llet tendra, o llet groga (Biar), o llet negra (Maó): la dels primers dies després del part. Llet belada: la que duen les ovelles el primer dia que les munyen, després de desmamar-ne el xotet; aquell dia les ovelles belen molt perquè enyoren el fill (Mall.). Llet de ramatge: llet de les cabres que no poden pasturar bona herba i han d'alimentar-se de fulles, tronquets i branques (Tortosa, Xerta, Beseit). Llet sutjada: la del bestíar que viu encorralat i no surt a pasturar, la qual es ressent de la brutícia de fems i llana (Ripoll, Merlès). Llet febrada: la que segrega la mare que té la febre de la llet; a les dones que en tenen, procuren guarir-les amb xarop de les cinc arrels, aigua d'arrel de canya i de julivert, aigua d'herba prima, i perfums de fulles de figuera i de flor de saüquer (Ripoll). Animal de llet o infant de llet: animal o infant que encara mama. Germà de llet: ho és una persona o animal respecte d'un altre que ha mamat de la mateixa dona o femella. Fill de llet: ho és la persona o animal respecte de la dona o femella que l'ha criat als seus pits. Mare de llet: dida. Pare de llet: didot.
|| 2. Suc de certes plantes comparable, pel color o altres propietats, a la llet animal. Estar en llet: esser tendres les peres, pomes i altres fruites (Fraga). Fer llet, encara, el sembrat: estar els cereals pròxims a la maduresa i a punt d'esser segats dins pocs dies (Mall., ap. Rokseth Cult. cér. 87). a) Llet de figuera o de figues: suc blanc contingut en els tanys i en el fruit de certes figueres. Si és en temps que puxes auer let de figuera apellada cabrafigues, MS Klag. segle XIV, 8. Aquesta és medicina que arranca la berruga, so és let de figuera pastada ab sagí, Alcoatí 55.—b) Llet d'ametlles: suc que s'extreu esprement les ametlles. Celiandrat o arroç ab çucre e ab let d'ametlles, Eximenis Terç, ap. Roca Medic. 143. Ages let d'amelles destrempades ab lo brou, Flos medic. 211 vo. També se'n diu Llet de polla (Labèrnia-S., Saura Diccs.).
|| 3. Suc blanc procedent de certes substàncies minerals.—a) Llet d'antimoni: antimoniat de potasa.—b) Llet de mercuri: clorur mercuriós.—c) Llet de muntanya: creta.—d) Llet de terra: carbonat de magnèsia.—e) Llet virginal: dissolució alcohòlica de benjuí amb aigua, usada per a embellir la cara.
|| 4. Semen de l'home o d'altre animal mascle. Les demés | may no parixen, | ans se'n desixen | polidament, | sabidament | la let s'exuguen, Spill 5497.
|| 5. Nom de diferents plantes, adjectivat de diverses maneres. a) Llet de gallina o llet d'ocells o llet de pardals: liliàcia de l'espècie Ornithogalum umbellatum, anomenada també matallum; cast. leche de pájaros.b) Llet de Teresa: planta de l'espècie Euphorbia Lathyris, més coneguda amb el nom de lletera; cast. lechetrezna.c) Llet de Maria: nom vulgar de la Pulmonaria affinis, segons Verdaguer Flors Mar. 8.—d) Llet de bruixa: diverses plantes del gènere Euphorbia (Masclans Pl. 143).
|| 6. fig. Pretensions, vanitat (Mall.). «Saps que dus de llet, tu!»«Tot això que dius no és més que llet»: no és més que vanaglòria, ostentació sense fonament. a) S'usa per a indicar el fracàs, la manca de resultat d'una cosa que es presentava amb moltes pretensions. «Es batle nou deia que faria i que faria; i saps què ha fet? Llet!» (=no ha fet res). (Aquesta expressió és pròpia del llenguatge grosser i no de persones fines).
    Loc.
—a) Més blanc que la llet, o que un glop de llet: molt blanc.—b) Dur o tenir sa llet en es morros: esser molt tendre, massa jove (Mall., Men.).—c) Estar de llet: tenir molta sort (Manresa, en llenguatge grosser).—d) Estar de llet: estar de broma, de bon humor (La Bisbal, en llenguatge baix).—e) Suar sa llet de s'enconar: patir molt per l'esforç excessiu (Mall.). Deuen suhar la llet del enconar, Penya Mos. iii, 107.—f) Esser de mala llet: tenir mal geni i mala intenció. Fer una cosa amb mala llet: fer-la amb malícia, amb intenció de fer mal. (Són expressions pròpies del llenguatge grosser).—g) Mamar una cosa amb la llet: aprendre-la des de la infantesa.—b) No morir de llet d'ametlles: morir violentament; fer mala fi.—i) Revenir com sa llet d'es frares: renovar un sentiment, principalment la ràbia o rancor (Mall.). Conten que un devot dugué llet, com a obsequi, a un convent de frares; la posaren al foc, i quan prengué el bull començà a pujar dins l'olla; el llec que feia de cuiner, veient la llet que pujava, cregué que era un miracle, i anà a contar al prior que la llet havia augmentat de manera prodigiosa; la comunitat anà a donar gràcies a Déu d'aquell miracle; però quan tornaren entrar a la cuina es trobaren amb tota la llet perduda. D'aquí ve l'expressió «revenir com sa llet d'es frares».
    Refr.
—a) «La llet és boja»: es diu referint-se a l'amor que solen posar les dides als infants alletats per elles.—b) «La llet surt dels mossos, i no dels ossos»: vol dir que perquè les dones portin llet abundant cal que s'alimentin bé.—c) «Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí»: es diu per elogiar les virtuts de la llet i del vi.—d) «Fins passada la llet nova, no es pot dir l'infant a prova»: significa que un infant no té gaire seguretat de viure mentres no hagi passat alguns dies.—e) «El vi és la llet dels vells»: suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants.—f) «La llet no vol vi; i qui se la beu, sí» (Men.).
    Var. form.:
lleit (Per la dolçor de la mel o de la leyt, Tres. pobr. 53).
    Fon.:
ʎét (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); ʎéјt (Andorra, Benavarre, Pinyana, Balaguer, Pradell, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Riba-roja, Batea, Benassal, Morella); ʎέјt (Ribesaltes, Oliana, Tamarit de L., Maella).
    Intens.:
lletassa; lletarra; lleteta; lletona.
    Etim.:
del llatí lacte, mat. sign. || 1.