Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llibre
veure  2. llibre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLIBRE m.: cast. libro.
|| 1. Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'orde en què han d'esser llegits. Ab sos libres e ab la sauiesa en aquell boscatge Déu adoraua, Llull Felix, pt. i, c. 1. Dos posts per prensar llibres de forma de quart, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 209). Es llibres no los mira ni p'es forro, Aguiló Poes. 149. Llibre en blanc: conjunt de fulls destinats a escriure-hi. Llibre talonari: el que conté cèdules, rebuts, bitllets o altres documents, dels quals n'ha de restar una part cosida com a comprovant després que se'n separa la part principal de cada full. Especialment: a) Reproducció escrita o impresa d'una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot; l'obra així reproduïda. Lexam aquest libre per memòria, Jaume I, Cròn. 1. Segons appar per los libres de les cròniques dels fets antichs, Pere IV, Cròn. 310. Els filosofs en los llibres que escriuen, Metge Somni i. Llibre de cavalleries: obra en què es conten fets fabulosos de cavallers errants. Llibre de text: el que serveix en les aules per a l'estudi d'una determinada disciplina. Llibre de devocions: el que conté oracions i altres lectures religioses. Llibre d'anar a missa: el que serveix per a llegir contemplant el misteri de la missa i altres lectures a fer en l'església. Llibre d'hores: el que conté l'ofici religiós de les diferents hores canòniques. Llibre de cor: el que conté els salms, antífones i altres càntics propis del cor d'una església. Llibre de lliçons: el llibre de cor que conté les lliçons de matines. Llibre antifonari: el que conté les antífones de tot l'any. Llibre processionari: el que es porta en les processons i conté les preces i oracions que s'hi han de cantar. Llibre ritual: el que ensenya l'orde de les cerimònies sagrades i de l'administració dels sagraments. Llibre sagrat o Llibre sant: cadascuna de les obres que formen la Santa Escriptura o Bíblia.—b) Aplec de fulls on s'anoten i registren operacions comercials, dades estadístiques o ressenyes d'actes. Vostè serà un excel·lent tenedor de llibres, Pla SB 23. Portar o Dur els llibres: estar encarregat de registrar aquelles operacions, dades o actes en els llibres respectius. Llibre inventari: el que conté la descripció i valoració del capital. Llibre de caixa: el que conté l'anotació dels ingressos i despeses. Llibre diari: aquell on un comerciant va anotant dia per dia les seves operacions. Llibre major: aquell en el qual el comerciant té compte obert a cada proveïdor o client o a cada article o gènere del seu negoci. Llibre copiador: aquell on es copien les cartes i documents expedits per una casa comercial o altra entitat. Llibre mestre: el principal on s'anoten les operacions i notícies notables d'una comunitat. Llibre d'actes: el que conté la ressenya de les reunions d'una societat o junta. Llibre verd: aquell on s'escrivien notícies particulars referents a coses i persones, i principalment les relatives a la bona o mala qualitat d'aquestes. Llibre d'or: registre en què s'anoten els noms de les famílies nobles o dels personatges il·lustres. Llibre d'òbits: registre de defuncions. Llibre de memòries: aquell en què es fan constar els fets que un ha presenciat o de què té recordança. Fer llibre: escurar les sèquies del dipòsit de terra; es diu perquè els obrers s'apunten en un llibre de comptabilitat del Sindicat de Recs (Sueca).—c) Conjunt de documents diplomàtics publicat per un Govern sobre un determinat assumpte, i que es sol adjectivar amb un nom de color, com llibre vermell (el referent a fets de guerra), llibre groc, llibre blau, etc.—d) fig. Llibre de la vida: el decret de la predestinació. Llibre de la naturalesa: l'espectacle del món sensible en quant ens ensenya a admirar el Creador. El llibre del cor: el sentiment de goig, de gratitud, etc., envers qualcú. Y en lo llibre del seu cor escriu, Verdaguer Idilis. Preniu la donzella que és llibre sens lletres d'amor, Viudes donz. 163. Obrint lo llibre immens de sa memòria, Atlàntida introd.
|| 2. Cadascuna de les parts o grans divisions de certes obres escrites. Volem departir aquest librè en cinc libres, Llull Blanq. pròl. Ciceró en lo libre VII de Repúblicha, Metge Somni i.
|| 3. per analogia: a) La tercera cavitat de l'estómac dels remugants, la mucosa de la qual fa unes làmines molt sortints que s'han comparat als fulls d'un llibre.—b) Llibre de quaranta-vuit fulls, o Llibre de les quaranta hores: el joc de cartes.
    Loc.
—a) Deixar els llibres: abandonar els estudis.—b) Parlar com un llibre: parlar molt doctament.—c) Posar una cosa en el llibre dels perduts: donar-la per perduda, o per incobrable.—d) Fer llibre nou: canviar de vida, de conducta.—e) Esser de llibre verd: (ant.) esser de costum, de rúbrica.—f) Posar en el llibre verd: prendre nota d'algú per a tenir-lo present, especialment amb mal fi.—g) Posar en el llibre dels negres: difamar (men.).—h) Anar o Estar en llibres de rei: estar encausat o processat (Mall., ap. Aguiló Dicc.).—i) Ficar en llibres de cavalleries: posar en coses inconvenients o perilloses. Joanet, entra dins; ¿qui't fa ficar en llibres de cavalleria?, Vilanova Obres, xi, 170.—j) Passar un llibre: menjar-se una llesca de pa (Llofriu).
    Refr.
—a) «Llibre tancat no fa lletrat»; «Llibre tancat, no trau cap trellat» (Tortosa).—b) «Llibres i vins, els més antics».—c) «De llibres i paraigües, no se'n tornen gaires»; o «De llibres i de gàbies, no se'n tornen gaires».
Llibre: llin. existent a Barc., Badalona, Cardedeu, Llinars, St. Celoni, Cabrera de Mataró, Vilassar, etc.
    Fon.:
ʎíβɾə (pir-or., or., bal.); ʎíβɾe (occ., val.); ʎíβɾi (Andorra, Blancafort, Sta. Col. de Q.); ʎíβɾa (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: llibràs, llibrarro.—b) Dim.: llibret, llibretxo, llibreu, llibriu, llibró, llibroi, llibrel·lo, llibrengo, llibringo.—c) Pejor.: llibrot, llibratxo.
    Etim.:
del llatí lībru, mat. sign.

2. LLIBRE adj. ant.
Lliure. Per ço les bèsties ne les aus no usen de rahó ne de libre arbitre, Llull Gentil 26.
    Etim.:
del llatí lībĕru, mat. sign., amb evolució semiculta del mot.