Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llit
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLIT m.: cast. cama, lecho.
I. Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, i compost generalment d'unes peces de fusta o de metall per a suport, d'un o més matalassos o altres elements evitadors de la duresa, i d'una o algunes teles per a tapar-se el qui jeu; cast. cama, lecho. Feren fer sos lits e jagren alí, Jaume I, Cròn. 22. Viu lo pobre lit en què lo religiós jahia, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Yo colgaré'm al seu llit, Desclot Cròn., c. 4. Posà lo cap sobre lo lit, Tirant, c. 6. Y el cors llançat sovre llit fresch o moll, Ausiàs March, cii. Foren prouehits de bons lits per dormir, Boades Feyts 284. A l'hora de costum me vaig ficar al llit, Ruyra Parada 16. Llit d'un cos o Llit de monja: el que té una amplada de quatre a cinc pams, apte per a dormir-hi còmodament una sola persona. Llit de cos i mig o Llit de canonge, o Llit bord (Mall.): el que té devers sis pams d'ample, en el qual pot jeure amplament una persona, i si cal, n'hi poden jeure dues amb relativa comoditat. Llit de dos cossos o de matrimoni: el que té set pams o més d'amplada, propi per a jeure-hi còmodament dues persones. Llit nupcial: el destinat a jeure-hi dos recentcasats. Llit de pobre: el que està mal compost i escàs de roba. Llit de mariner: el format d'una tela penjada pels quatre cornalons, i que sol servir per a dormir-hi els mariners dins llur embarcació. Llit de petges (val.), o de posts i bancs (cat., bal.): el format de posts sostingudes per dos banquets. Llit de barrera: el format per una barrera amb quatre petges, damunt la qual posen una màrfega per a dormir-hi els missatges d'un lloc (Ferreries). Llit de peus de gall: el que té els petges formant angle (Empordà). Un llit de peu de gall ab sa màrfega, doc. segle XVII (arx. convent d'agustins d'Igualada). Llit de baranes o de barrerons (o llit desmamador, Mallorca): el que té els costats protegits per baranes i serveix per a dormir-hi infants petits, de manera que no en puguin caure. Llit de tela o d'estisora: el que en lloc de posts té una tela plegadissa (mall.). Llit entorcillat: el que té els pilars i barrerons en espiral o salomònics (mall.). Llit bollat: el que té els pilars i barrerons adornats de bolles (Manacor). Llit de posts o de taules: el que té posts per a sosteniment del matalàs o màrfega. Un lit de posts enverniçat ab sis posts, Inv. Eixarch. Hun llit de taules ab sos pejes de pi, Inv. Bertran. Llit de sogues: (ant.) llit que tenia cordes per a sostenir la màrfega o matalàs. Un lit de sogues e Il màrfegues, doc. a. 1387 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un lit de sogues ab sa màrfega plena de pales, doc. a. 1402 (mat. arx.). Llit de camp o Llit de camí: el format de cordes o corretges, plegable, per a esser transportat anant de viatge. Sis vànoves lavorades... obs del nostre lit de camí, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 561). Ajagut en la dita cambra en un llit de camp, Carbonell Ex. Joan II, pàg. 321. Un llit gran de camp sense barres ab ses cortines blanches, doc. a. 1557 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un llit de camp parat ab son gorniment de filadís noguerat, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 137). Un llit de camp ras de àlber, doc. a. 1575 (Aguiló Dicc.). Llit de corrioles: el que té rodetes en els petges per a poder-se fer córrer i estojar sota un llit més alt (mall.). Un llit de corrioles ab sa màrfega, doc. a. 1767 (Aguiló Dicc.). Llit de repòs: (ant.) canapè? llit per a fer sesta? La pres en los braços e portà-la en un lit de repòs, Tirant, c. 98. Altre parell de lançols de lit de repòs, doc. a. 1451 (Col. Bof. xxvi, 247).Llit encaixat: el que té cuixeres i va clavat amb perns. Un lit encaxat nou ab dos matalafos, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 227). Llit de capitells: el que té els pilars coronats per capitells o poms. Un lit de capitells cum sua màrfega, doc. a. 1394 (Aguiló Dicc.). Anar-se'n al llit: anar a colgar-se, a jeure. Posar-se (o ficar-se) al llit: colgar-se. Botar del llit: aixecar-se i sortir ràpidament del llit. Fer llit: estar en el llit per malaltia. Catarina cuinera ha fet llit des de el matí y pensam esser refredament, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 151). Deixar el llit: cessar de fer llit; començar a aixecar-se després d'una malaltia. Llit de dolor: el llit on jeu un malalt greu. Llit de mort: el llit on algú és mort. Fer el llit: parar-lo, guarnir-lo amb els matalassos i tapament que li cal. Desfer (o plegar o alçar) el llit: llevar-ne els llençols i tapall després que algú hi ha dormit.
|| 2. per ext., Jaç; tota cosa damunt la qual algú s'ajeu; cast. lecho. Havent per lit la dura roca, Hist. Garí 3. De rostoll compon un llit, Riber Sol ixent 13. Llit de porc: post posada damunt un banc, sobre la qual obrin i desxuien el porc. Allavors posen el porc net i pelat damunt el llit dels porcs, moble semblant a una cleda amb quatre cames, o bé de posts juntes, Scriptorium, febrer 1925. Llit de morts: baiard per a portar la caixa d'un mort al cementiri. Lo cors staua sobre lo faretro o llit de morts, Cobles Fed. Port. Llit de cossos: llit de morts. De tots los altres cossos que seran soterrats ab lo lit gran de la dita confraria, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 36). Clavat dins una caxa y possat sobre un llit de cossos, doc. a. 1553 (BSAL, iii, 239). Llit de la Mare de Déu: jaç portàtil per a transportar malalts o ferits (Men.). Llit del carro: el sòl o fons d'un carro, on posa els peus el carreter; n'hi ha fusta i de corda. Llit de roses: fig., situació molt plaent, deliciosa. Llit d'espines: fig., situació molt desagradable, de turment.
II. fig. En general, cosa que està disposada com a fons inferior o de sosteniment d'altres; cast. lecho, cama. E començaren de rasar lo ual d'esta manera, que metien un lit de lenya per al ual e altre de terra, Jaume I, Cròn. 73. Obre endret de la lupia... e ab la lanceta escorna-la e trau-ne lo lit en què està enbolcada, MS Klag. segle XIV, 14. Especialment:
|| 1. Placenta, membrana que cobreix el fetus. Trau la criatura del ventre e'l lit, Medic. Part. 56. Fer venir a las dones parides la segona cosa que's diu lo llit, Agustí Secr. 30. Per fer caure es llit de sa partera li fan agafar am sa boca sa boca des coll d'un bòtil i li fan bufar tant com pugui, Camps Folkl. ii, 127.
|| 2. Depressió del terreny per on passen o estan les aigües d'un riu, d'un torrent, del mar, d'un canal, etc. Per llits de pedres fines anguilejant rodolen, Atlàntida ii. En el fon scorre l'aigua sobre un suau llit de molça, Massó Croq. 15. I els llits eixamplen dels torrents humans, Alcover Poem. Bíbl. 48.
|| 3. Base natural dels bancs o capes de roca, on s'excaven les pedreres.
|| 4. Capa de substàncies olioses que es forma dins el safareig de la tafona, entre l'oli i la molinada; capa de baixos de l'oli (Mall.).
|| 5. Conjunt de fulles de morera que es posa en les andanes perquè els cucs de seda se n'alimentin tot passejant-s'hi.
|| 6. Cara plana d'un mitjà o altra pedra de construcció; cara corresponent a la seva amplària, i per la qual s'ha de posar en contacte amb la peça de davall o de damunt. Llit estret: l'amplària de dos pams d'un mitjà. Llit ample: l'amplada de dos pams i mig d'un mitjà.
|| 7. Peça de fusta o de pedra damunt la qual s'asseu i sosté una bóta de celler; cast. combo.
|| 8. Conjunt de diferents peces robustes de fusta damunt les quals descansen les moles d'un molí (Bal.); cast. vigas de asiento.
|| 9. Bassi o sòl de pedra damunt el qual roda el rutló de l'almàssera (val.).
|| 10. Albúrnia; recipient dins el qual posen el setrill (Bagà).
|| 11. Costat d'una garba que toca en terra, i principalment les-dues primeres gavelles de la garba (Sencelles).
|| 12. Llarer o siti de la carbonera (Ulldecona, Llucena).
|| 13. En la muntura de telers amb màquina jacquard, conjunt de dos riells arquejats que sostenen el dibuix de cartrons quan és massa llarg per a penjar del tot (Pons Ind. text.).
|| 14. Llit d'escala: la volta o pis inclinat damunt el qual està bastida una escala.
|| 15. Llit de fems o de tendes: la terra abonada que es destina al conreu del planter (Voc. tècn. agr.).
    Loc.
—a) Caure en el llit: posar-se malalt (val.).—b) Caure del llit: aixecar-se molt dematí (mall.).—c) No anar al llit sense sopar: estar en bona posició econòmica, no estar mancat de recursos.—d) Anar-se'n pel llit: estar molt malalt, mancat de tot vigor (Empordà).—e) Morir al llit: morir de mort natural.—f) S'ha pixat al llit: es diu d'un qui s'ha aixecat molt dematí, o més dematí del que acostuma (Empordà).—g) Torna-te'n al llit, que això és la lluna: es diu a algú per indicar-li que està completament equivocat, que confon les coses.
    Refr.
—a) «El llit xucla»; «El llit tira»; «El llit menja»: significa que a certs malalts l'estar al llit els debilita i els capfica més.—b) «El braç, al pit; i la cama, al llit»: vol dir que les lesions del braç es curen portant-lo en cabrestell, i les de la cama estant-se al llit.—c) «La muller a son marit tinga-li ben net el llit».—d) «A la taula i al llit, la dreta és del marit».—e) «A bona son, no hi ha llit dur».—f) «A la presó i al llit, es coneix el bon amic»; «Al llit i a la presó, coneixeràs ton companyó»: significa que els bons amics els coneixem quan estem en l'adversitat, i principalment en estar malalts o captius.—g) «En el llit, tot l'any és primavera»: significa que estant al llit no es coneixen els canvis de temperatura.—h) «Qui canta a la taula i xiula en el llit (o «i pixa en el llit»), no té el seny complit».—i) «A la taula i al llit, al primer crit»: vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir.—j) «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit»: es diu per recomanar que cadascú faci les coses que pugui fer ell mateix, abans que encarregar-les a altri.—l) «El llit i el foc són un moridor de fam» (Urgell, Segarra); «Llit calent, bossa freda» (Men.); «Es llit calent fa sa taula freda» (Mall.): vol dir que els qui es lleven tard del llit, no solen guanyar prou per a viure.—m) «En esser de dia deixa el llit, i tindràs salut i delit».—n) «Qui va al llit tard, no es lleva d'hora».—o) «A les deu, ves-te'n al llit si et lleu»; i altres afegeixén: «Tant si et lleu com si no et lleu, ves-te'n al llit a les deu».—p) «A les uit, sense vergonya al llit» (Alcoi).—q) «En el llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets»: significa que el qui està dins el llit, encara que no dormi, hi troba repòs.
    Fon.:
ʎít (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: llitàs, llitarro, llitarràs.—b) Dim.: llitet, llitetxo, llitel·lo, lliteu, llitiu, llitó, llitoi, llitarrí.—c) Pejor.: llitot.
    Etim.:
del llatí lĕctu, mat. sign. I.