Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llop
veure  2. llop
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. LLOP m.
|| 1. imatge  Quadrúpede carnisser de l'espècie Canis lupus, de forma semblant a un ca, amb el cos d'un metre de llarg, pèl gris fosc, coa molt peluda, orelles erectes, dents agudes i fortes, i molt voraç, perillós sobretot per al bestiar de llana; cast. lobo. No hauets força que les vostres ouelles als llops ne a les males bèsties defendre poguéssets, Llull Felix, pt. i, c. 1. De lops rabiosos cercat y comprès, Passi cobles 15. Si com lo lop la ovella devora, Ausiàs March civ. Al pregon de l'afrau lo llop udola, Canigó ix.
|| 2. Llop cerver: quadrúpede de l'espècie Felis lynx; cast. lince. Convertint lo rey Linceho en lop server, Alegre Transf. 47 bis. 20 pells de llops cervers costaren 92 ducats venecians, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 102).(V. linx). a) Llop cerval: llop cerver. Lo llop cerval que era sens culpa caygué en un llas, Isop Faules, ed. 1642, pàg. 99.
|| 3. a) Peix de l'espècie Labrax lupus i Labrax punctatus (Tarr., Mall., Men.); cast. róbalo, lobo. (V. llobarro). Liura de lop de mar II sols, doc. a. 1361 (Hist. Pollensa, I, apènd. xxix). Lop, mújol, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367).—b) Peix de devers 15 cm. de llarg, cilíndric, amb l'esquena fosca, el cap petit, els costats grocs amb quatre sèries de clapes pardes, com també a les aletes; abunda a l'Ebre i altres rius; cast. lobo.
|| 4. Llop marí o Llop de mar: a) Foca. [Les dones] són lop de mar, | lo pex mular, | drach e balena, Spill 7721.—b) Mariner vell, amb molta experiència de navegació; cast. lobo marino. El pare era un llop de mar, un home estranyot, Ruyra Pinya, ii, 8. || 5. a) Re de bou, dípter del gènere Oestrum que s'afica sota la pell dels animals bovins i els produeix tumors i altres trastorns patològics (Men.); cast. rezno de buey, estro.b) Insecte semblant a un llagost, però més gros i amb l'abdomen més ample, que entra dins els ruscs, fa malbé els cocs i mata la mare de l'arna (Falset).
|| 6. Infecció maligna. Alguns caualls han apelació de humor sanguina la qual se fa en alguna part del cors, e ve per sobresanch, molts homes ho apelen mal de lop, MS Klag. segle XIV, 14. Als cranchs que en aquestas partides són fets, el vulgar appella lop, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 8. Aquest és el caliquion, e val al lop can cau en les ginyives, Alcoatí 98 r.
|| 7. Malaltia dels cigrons, que es tornen negres i s'assequen (Fulleda).
|| 8. fig. Persona molt menjadora; cast. tragón. No só tan llop com me vol fer es vostro pare, Ruyra Pinya, ii, 55.
|| 9. Llops: planta de l'espècie Antirrhinum majus (Empordà, ap. Masclans Pl. 146).
|| 10. Finestra coberta de teules, oberta per damunt una teulada per donar accés a aquesta i claror a les golfes (Lledó, St. Hilari SC); cast. buhardilla.
|| 11. Llum d'oli en forma de fanal, de terrissa, amb dos becs, que s'empra per a cercar caragols de nits (Puigcerdà).
|| 12. En el blanqueig dels teixits, nu que de vegades es produeix en les peces de roba en embullar-se quan passen per la màquina de rentar-les anomenada clapó (Pons Ind. text.).
|| 13. Una de les rodes principals en les màquines de teixir que van mogudes per aigua (Ripoll. ap. Aguiló Dicc.).
|| 14. ant. La segona vela de les galeres grans. Un lop de XXXVI vessos de galera Sta. Eulàlia, de cotó, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Mes com lo mariner fi | per mal temps muda lo lop, poesia del segle XV (ibid.).
|| 15. Llobada, clap de terra que per descuit ha romàs sense remoure en llaurar (Priorat).
|| 16. a) Nom vulgar d'una estrella que es veu prop de les Cabrelles (Aguiló Dicc.).—b) Constel·lació austral situada sota la Libra i a occident d'Escorpió; cast. Lobo.
    Loc.
—a) Menjar com un llop: menjar excessivament.—b) Fosc o negre com gola de llop: molt tenebrós. La nit era negra com gola de llop, Massó Croq. 75.—c) Esser més tonto que un cabàs de llops: esser molt beneitot (Gandesa).—d) Tenir paraules d'ovella i fets de llop: esser hipòcrita (Alcoi).—e) Del llop fer-ne pastor (Empordà); Deixar els bens amb el llop (Men.): confiar persones o coses a l'esment d'algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les.—f) Posar la carn a la boca del llop, o Portar cap al llop: posar algú en el lloc o situació de més perill.—g) Sí, com un llop bona bèstia!: es diu replicant a algú que fa elogis de persona o cosa que sabem que és dolenta.—h) «Me'n dubto», que deia el llop quan el volien fer pastor: es diu per manifestar incredulitat respecte a allò que un altre acaba de dir.—i) No servir per a llop ni per a ovella: no esser útil per a res.—j) Veure ses orelles an es llop: trobar-se en situació molt difícil o perillosa (Mall.).—l) Tenir el llop tancat a dins: patir d'un mal interior (Empordà).—m) Ha vist el llop: es diu d'un que està enrogallat (or.).—n) Sa pell ja és d'es llop: vol dir que ja està tot perdut o en perill imminent (Mall.).—o) Llop amb pell d'ovella: persona hipòcrita. Aquests són semblants a lop vistent la pell de la ovella, Llull Cont. 107.—p) Tornem-hi, llop, a fer salts!: ho diuen en anar a reprendre una feina després de descansar (Empordà).
    Refr.
—a) «Per sant Marc lo llop ja és nat»; «Per santa Creu lo llop ja s'hi veu»: referències a l'època de l'any en què solen néixer els llops (sant Marc és a 25 d'abril, i santa Creu a 3 de maig).—b) «Per l'Ascensió, cerca el llop i el moixernó» (Gomis Zool. 221).—c) «Del llop, un pèl»: vol dir que dels gasives cal prendre'n qualsevol cosa que donin.—d) «Llops amb llops no es mosseguen»: significa que les persones unides per interessos comuns solen procurar de no fer-se mal mútuament.—e) «Llop més maleït, el pèl més lluït»: significa que devegades les persones de qui més es desitja la mort són les que viuen més temps, per a desesperació dels qui desitgen que morin (val.).—f) «El llop muda les dents, però no els pensaments»: vol dir que la gent dolenta pot canviar d'aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints.—g) «Llop amb pell d'ovella, mai porta esquella»: indica que el qui va amb segona intenció procura no fer soroll o no fer-se massa visible.—h) «Quan la carn ha d'esser del llop, ella mateixa s'hi porta»: es diu referint-se a casos que semblen ineludibles, en què les circumstàncies contribueixen a la realització d'allò que es voldria evitar.—i) «Ovella de molts, el llop se la menja»: significa que allò que pertany a diverses persones no sol esser prou estimat ni defensat com caldria.—j) «Qui del llop parla, prop li ix» (o «li surt»); «Qui del llop ha esment, a prop se'l sent»: ho diuen quan, en el moment de parlar d'algú absent, compareix aquest per casualitat.—l) «Parla del llop, amanix l'escopeta»: equival al refrany anterior (Tortosa).—m) «Lo que plau al llop, plau a la guilla» (Empordà); «Lo que plau al llop, plau a la lloba» (or., occ., val., bal.): es diu referint-se a l'harmonia o concordança de gusts i inclinacions entre dues persones, especialment per a fer mal.—n) «Qui amb llops va, s'amostra a aüllar»: expressa l'eficàcia de les males companyies (Escrig-Ll. Dicc.).—o) «El llop sempre va a caçar lluny del lloc on sol estar»: vol dir que el malfactor procura actuar a llocs on no el coneguin.—p) «A llop dorment, no li entra res en dent» (or., occ.); «Llop dormidor, roín caçador» (val.): significa que la peresa i el massa dormir són causa de fam i de vida miserable.—q) «La fam fa eixir el llop del bosc»: indica que la necessitat fa fer coses que normalment són desagradables de fer.—r) «Sempre va el llop al de les calces esquinçades»: vol dir que les tribulacions i desgràcies solen caure damunt els més dèbils o els qui ja són més desgraciats d'abans.—s) «Per amor del bou, llepa el llop lo jou»: es refereix a les persones que s'humilien i es resignen a fer coses desagradables, per aconseguir allò que desitgen.—t) «A qui no té traces, el llop se'l menja» (Gomis Zool. 220).—u) «Els comptats, se'ls menja el llop»: significa que no convé fiar-se de ningú (Morella). Diuen que a una casa on havien mort el porc, en fer el mondongo, comptaren els rastres d'embotits, i en acabant, notaren que en mancava un. «¿Qui l'ha pillat?» preguntaren. I els convidats respongueren: «Se l'haurà menjat el llop!».
    Cult. pop.
—Existeixen diverses creences supersticioses referents als llops. Una d'elles és que quan el llop veu abans el ramat que el pastor, aquest pot empaitar-lo; però si el llop veu el pastor abans que el ramat, el pastor no pot fer res contra el llop. (Gomis Zool. 211).—A l'Empordà, quan les pastoresses s'adonaven que venia el llop, cridaven: «Aquí va el llop! Foc a la cua del llop!»; però això tenia l'inconvenient que el llop, sentint-se descobert, fugia i no podia esser caçat. Per evitar-ho, hi havia pastors i pastoresses que donaven el crit d'alarma sense anomenar el llop, dient: «Foc a la cua del traïdor colom!», i el llop, no sentint-se al·ludit, es creia que no l'havien vist, i avançava cap al ramat fins a tant que l'agafaven.—Diuen que la dona que dóna mamar a un llobató, mai més té mal als pits (Gomis Zool. 210).—En els Pirineus existia fins fa pocs anys la creença en un ésser fantàstic, anomenat el Pare Llop, que era considerat un home d'aspecte ferotge que tenia gran poder damunt tots els llops, els quals l'obeïen com a llur rei. Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions amb ell, eren respectats pels llops, però els qui no hi volien tractes amistosos es veien acomesos per aquests animals. Per a alliberar-se dels maleficis del Pare Llop, es recitaven oracions especials, de les quals es donen algunes mostres en el treball de Joan Amades, «Éssers fantàstics» (BDC, xv, 35-38).—En el País Valencià es conta la rondalla del llop i la rabosa: un llop duia una tallada de carn entre les dents, i una rabosa li preguntà: «A on vas?»«A Albocàsser», contestà el llop, i en obrir la boca deixà caure la tallada, que la rabosa agafà al vol. Volent recobrar-la, el llop preguntà a la rabosa: «I tu, a on vas?»—«A Tírig», contestà la rabosa amb les dents ben estretes, de manera que no deixà escapar el tall de carn. Per això els bocassins són anomenats llops, i els tirijans rabosetes. La mateixa rondalla es conta referint-la a altres pobles de noms semblants, o sia, un de vocals obertes i l'altre de vocals tancades.
    Fon.:
ʎóp (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: llopàs, lloparro, lloparràs, lloparrot.—b) Dim.: llopet, llobet, llopetxo, llopeu, llopiu, llobiu, llopó, llobarró, lloparró, llobató, llopetó.—c) Pejor.: llopot.
    Etim.:
del llatí lŭpu, mat. sign. || 1.

2. LLOP
1. Nom propi d'home; cast. Lope, Lupo. Uench Don Nuno... e Lop Xemeneç, Jaume I, Cròn. 104. En la vida de sent Lop, Eximplis, i, 61. Sant Llop és considerat bon advocat contra el mal de coll.
|| 2. Llin. existent a Albatàrrec, Algerri, Almatret, Balaguer, Benifallet, Fatarella, Almassora, Cast., Forcall, Móra la Nova, Todolella, etc.
    Refr.

—«Sant Llop, qui l'agafa és seu»; «Sant Llop, oli per tot»: refranys referents a la festa de Sant Llop, que s'escau al dia primer de setembre.
    Etim.:
del nom propi llatí Lŭpus.