Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lluna
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLUNA f.: cast. luna.
|| 1. Astre satèl·lit de la Terra, al voltant de la qual dóna una volta cada vint-i-vuit dies aproximadament, i que és visible amb diferents formes i aspectes segons que el sol il·lumini una major o menor part del seu disc. Lo vostre servidor... diu al firmament e al sol e a la luna e a totes les esteles, Llull Cont. 316, 5. La luna una pedra és, e no ha ànima, Sermons St. Vicent (ap. Ribelles Biblgr. 336). El sol i la lluna hi aniran passant, Maragall Enllà 29. Fer lluna: esser visible la lluna en la nit. Nit de lluna: nit en què es veu molt bé la lluna. E faya bela luna, Jaume I, Cròn. 93. Fases de la lluna: cadascuna de les quatre etapes i formes principals en què es manifesta el moviment de translació de la lluna. La luna que a vegades és nova, aprés crexent, aprés plena, aprés minvant, aprés girant, Sermons SVF, i, 129. Lluna nova: primera fase (anomenada astronòmicament noviluni), en la qual el sol il·lumina la part de la lluna oposada a la terra, de manera que el satèl·lit resta invisible per als homes. Lluna creixent o Quart creixent: la segona fase, en què va augmentant paulatinament la visibilitat de la lluna. Lluna plena o Ple de la lluna: la tercera fase, en què es veu des de la terra tot el disc llunar. Lluna de minvant, o Quart minvant, o Lluna vella: la quarta fase, en què la part il·luminada i visible des de la terra va minvant gradualment fins a quedar completament invisible i entrar altra vegada en noviluni. Lluna tendra: lluna nova (Ripollès, Moianès). Lluna cluca: lluna vella o minvant (Empordà). Clar de lluna: la claror difusa procedent de la llum reflectida per la lluna. Rotlle de la lluna: aurèola lluminosa que enrevolta el disc llunar segons l'estat de l'atmosfera, i que és interpretada com a senyal de pluja. Lluna mussolera: la lluna vella d'agost, perquè és apropiada per a la cacera de mussols (Calasseit). Lluna marinera: la lluna quan està girada de certa manera, com si fos en direcció a la marina; diuen que és senyal de pluja (Mont-roig de Sió).
|| 2. Mes llunar; temps que inverteix la lluna en una volta engir de la terra. Un marjaler que faria dos llunes velles que no s'hauria rasurat, Pascual Tirado (BSCC, vii, 324).Lluna de mel: el primer mes o la primera temporada d'un matrimoni; per extensió, tot el temps que dura la bona amor entre marit i muller.
|| 3. Cadascuna de les fases llunars en quant influeixen damunt les persones i coses de la terra; influència de la lluna, i efecte que produeix especialment damunt l'esperit i les facultats mentals. Tallat de lluna, o de bona lluna: es diu dels arbres o fusta que s'han tallats en els dies propicis per a la bona conservació i molta durada de la fusta. En antic temps... la fusta durava per III i més generacions per ço com era tallada de luna, doc. a. 1387 (Primitiu Excav. 118). La fusta serrada deuen fer bona et leyal, e taylar de luna, Cost. Tort. II, iv, 22. Tostemps la luna | bona 'ls hi par | a treballar, Spill 8646. Si no'ns preparam aquesta lluna o l'altre, doc. a. 1544 (Hist. Sóller, ii, 66). El pronòstic dóna aigua aquesta lluna, Salvà Ret. 28. Esser tallat de mala lluna: esser de mal caràcter, dolent de natural. Bona (o mala) lluna: bon o mal humor transitori. «Estar de mala lluna», o «Dur la mala lluna», o «Tenir la mala lluna»: estar de mal humor. No estar de lluna: no estar de bon humor; estar poc disposat a acollir bé persones o coses. Segons de quina lluna el trobéssiu, Vilanova Obres, ix, 190. Avui té mala lluna, Ruyra Pinya, i, 162. Avui estic de bona lluna i no he vingut per escoltar sermons, Llor Hist. 68. Tenir llunes: tenir l'humor desigual, estar uns dies de bon tremp i altres de mal tremp. Es tan fatigant de seguir totes les llunes d'un individu que no t'interessa gens, Soldevila Fanny 102. a) Malaltia pròpia del bestiar mular, consistent en un llagrimeig que fa uns canals de llàgrimes que van dels ulls a la boca i que de vegades acaba per produir la ceguera a l'animal; és un mal intermitent, que es presenta cada quinze dies, i vulgarment es creu que té relació amb les fases de la lluna (Sta. Col. de Q.).
|| 4. Un satèl·lit qualsevol: «El planeta Júpiter té algunes llunes».
|| 5. El disc d'un astre. Ja's comença a veure la lluna del sol, Massó Croq. 76.
|| 6. Vidre o planxa reflectora d'un mirall. Dos fusts fets per miralls de barber en què no havia mirall o luna de vidre, doc. a. 1437 (BABL, xi, 153). Hagués dos spills grans... la una luna del Spill staua en dret de l'altra, Tirant, c. 268. Voltada de llunes bisellades i perfumada, Rosselló Valldem. 34.
|| 7. Gota d'oli o de greix que es veu de forma circular damunt un líquid; cast. ojo. «En aquesta pica només hi ha llunes»: es diu per indicar que hi ha tan poc oli que no arriba ni a formar una petita capa.
|| 8. Esfera del rellotge (Llucmajor, Eivissa).
|| 9. quím. Argent. Lluna càustica: pedra infernal (nitrat d'argent).
|| 10. Arcada o ull d'un pont.
|| 11. Bessó d'ametlla tendre, blanc i encara líquid a l'interior (Campanet).
|| 12. Nom de diferents instruments o peces que tenen forma semblant a la de la lluna en quart minvant. Especialment: a) Peça aproximadament semicircular que forma la part més alta del trasser del selletó (Llucmajor).—b) Coltell de fulla semicircular que empren els basters per a tallar la sola (Esterri).—c) ant. Fulla semicircular de l'alabarda o visarma. Una bisarma o luna, doc. a. 1424 (Aguiló Dicc.). Una visarma ab luna, Inv. Pellisso, a. 1486.—d) Tallada semicircular de meló (Elx, ap. Aguiló Dicc.).
|| 13. Mitja lluna: figura igual o semblant a la que presenta la lluna quan no és il·luminada sinó la quarta part del seu disc; cast. media luna. Quiscuna naffra de les dels peus e de les mans e del costat a manera de mitja luna, Sermo St. Pere. Ab mitjes llunes d'or y gallarets, Salvà Poes. 147. Especialment: a) La dita figura com a emblema de l'islamisme; el mateix islamisme. Son renill la mitja lluna | feya mudar de color, Costa Trad. 149. (V. mitjalluna).
|| 14. Fer lluna o Fer llunes: treure de casa un objecte o objectes de valor, com fruits, collita en general, i vendre-ho d'amagat del cap de casa (Ll., Urgell, Segarra, Ribera d'Ebre, Mall.). Lo cabaler que va curt de quartos i fa una lluna de blat a son pare o de oli a sa mare, lo poble el n'absol, Serra Calend. folkl. 19. Especialment: a) Anar a robar fruita dels arbres (Valldemossa).
    Loc.
—a) Venir de la lluna: estar en dejú o ignorant d'allò que els altres saben sense dificultat.—b) Semblar un penjat a sa lluna: esser molt esquàlid, excessivament demacrat (Mall.).—c) Demanar la lluna: demanar coses impossibles o excessives—d) Lladrar a la lluna: cridar o protestar inútilment.—e) Fer veure la lluna dins un cove: enganyar, fer veure coses que no són veres.—f) Pescar la lluna amb un cove: cercar una cosa impossible d'obtenir.—g) La lluna se l'ha begut: es diu d'una cosa desapareguda sense deixar rastre.—h) Esser tan cert com que la lluna pon: es diu com a afirmació humorística, volent indicar irònicament que no és veritat una cosa (Empordà).—i) Deixar algú a la lluna de València; Quedar a la lluna de València: deixar o quedar burlat, frustrades les esperances que tenia. Aquesta locució s'explica perquè en pondre's el sol tancaven les portes de València, i els qui arribaven tard havien de passar la nit fora de la muralla.—j) Nat de lluna: fill espuri (Empordà).—l) Esser tallat de lluna per a una cosa: tenir gran disposició o capacitat per a tal cosa (Mall.).—m) Torna-te'n al llit, que això és claror de la lluna: es diu per advertir a algú que l'han enganyat i que ja cal que canviï d'opinió (Empordà).—n) Estar la lluna al ple: estar un boig en el seu major furor, o obrar algú com un boig.—o) Estar la lluna endret del sol: estar de bones un llunàtic.
    Refr.
—a) «Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent».—b) «El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer».—c) «Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut» (Cat., Mall.); «A lluna gitada, mariner en peus» (Val.).—d) «La lluna a la nit, i els ous del dia»: es diu humorísticament quan es parla d'ous estantissos.—e) «Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any».—f) «Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat» (BDC, xviii, 249).—g) «Lluna nova, ves-hi amb un cove; lluna vella, ves-hi amb una cistella» (ibid.).—h) «Lluna rogent, pluja o vent».—i) «Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya».—j) «Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls».—l) «Lluna morta, aigua a la porta».—m) «Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella»: es refereix a quan la lluna porta rotlle i dins el rotlle es veu una estrella, que sol esser senyal de mal temps.—n) «Lluna lluent, sequedat o vent» (BDC, xviii, 251).—o) «Lluna tapada, boira o ruixada».—p) «Lluna voltada, pluja o ventada»: es refereix al rotlle que envolta la lluna.—q) «Quan la lluna fa rodona, aigua dóna»; «Lluna amb corona, aigua dóna»; «Rotlle a la lluna, pluja segura».—r) «Lluna morta, llevant a sa porta» (Men.).—s) «Vent de fora i sense lluna, fuig de sa costa tot d'una» (Mall.).—t) «Si la lluna té ull de perdiu, l'endemà vent al garbí» (Alacant).—u) «Lluna marinera, aigua al darrera».—v) «La lluna de gener és la més clara de l'any».—x) «D'amors, el primer; de llunes, la de gener»; «La lluna de gener, l'amor prevé».—y) «Lluna de gener, lluna raïmera».—z) «Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma».—aa) «Nadal sense lluna, cent ovelles tornen una».—bb) «La nit de la Cena, la lluna plena».—cc) «Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda» (BDC, xix, 223).—dd) «No donguis l'hivern per acabat, que la lluna d'abril no hagis passat».—ee) «La lluna setembrina, set llunes endevina».—ff) «Lluna setembral és la més clara de l'any».—gg) «Lluna d'octubre, set ne descubre» (Moreira Folkl. 153).—hh) «Nadal sense lluna, de cent avoies no en queda pas una» (Llofriu).—ii) «Nadal amb lluna plena, anyada plena» (Sóller).—jj) «Nadal sense lluna, mal any segur» (Mallorca). «Si plou a la lluna nova d'agost. plou nou llunes de carrera» (Mall.).—ll) «Es gram es mor tot sol, si es llaura per sa lluna vella de juliol» (Bal.).—mm) «Si vols prunes, no miris llunes» (Tortosa).—nn) «Després de la lluna de mel ve la lluna de fel»: significa que després d'una temporada de benestar o de bons èxits sol venir-ne una de depressió o de fracassos.
    Cult. pop.
—Vulgarment s'atribueix a la lluna una gran influència damunt les coses de la terra, i sobretot damunt la naixença, creixement i bon resultat d'animals i plantes. La llenya s'ha de tallar de lluna nova o de lluna vella segons que sigui d'arbres que perden la fulla o d'arbres de fulla caduca. El conreu dels sembrats ha de fer-se en lluna nova si es tracta de plantes que facin el fruit damunt la terra; si són de fruit subterrani, cal conrar-les de lluna vella; s'exceptuen les faveres, que segueixen el règim de les plantes de fruit subterrani (Men.). La matança del porc està influïda també per l'estat o fase de la lluna; un porc vell s'ha de matar amb la lluna cluca, o sia, el dia del girant (Men.); a altres comarques diuen que el porc s'ha de matar en lluna nova perquè la carn es sali bé i no es floreixi; i altres diuen que el porc mascle s'ha de matar en lluna vella i la truja en lluna nova (cf. BCD, xviii, 248). L'aspecte de la lluna es té en consideració per a pronosticar el temps: quan la lluna porta un rotlle de celístia ben rodó, és senyal que plourà prest; si el rotlle està esportellat, farà vent (Men.); la lluna blava significa pluja; la vermella indica vent, i si és blanca, bon temps (Rosselló). Si el primer dimarts després de la lluna nova és un dia clar i bonic, dura tota la lluna; si és humit i plujós, també serà humit fins que canviï la lluna (Rev. Cat., vi, 149).—Les dones concedeixen importància a la fase de la lluna en què neix un infant, per a saber de quin sexe serà el que neixi en el part venidor de la mateixa mare: si la naixença s'esdevé en quart creixent, la venidora serà de sexe distint d'aquella («Quart creixent, serà diferent»; «Lluna creixent muda la gent»); si la naixença ocorre en quart minvant, l'altre part serà del mateix sexe d'aquella («Lluna minvant, llinatge semblant»; «Quart minvant, part igualant»). També diuen que en lluna plena no neixen nois, sinó noies («Lluna plena porta nena»).—La lluna la pruna: títol i començament d'una cançoneta que es canta als infants menuts fent-los mirar la lluna: «La lluna la pruna (o «la bruna») | vestida de dol, | sa mare la crida, | son pare la vol» (o «son pare no ho vol»). Hi ha diverses variants, com aquesta del Maestrat: «La lluna la pruna, | lo sol mariner, | son pare la crida, | sa mare també».—Les taques que es veuen en la superfície de la lluna són interpretades vulgarment com a parts d'una cara (ulls, nas, boca); però també es diu que el conjunt de foscors de la lluna és un home que hi ha penjat, i diuen que hi està per càstig d'haver robat garbons o fruita i haver jurat en fals que no els havia robats.—Per a més informació folklòrica sobre la lluna, cf. BDC, xviii, 242-254.
    Fon.:
ʎúnə (pir-or., or., bal.); ʎúnɛ, ʎúna (occ., val.).
    Etim.:
del llatí lūna, mat. sign. || 1.