Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  los
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

LOS
|| 1. pron. pers. masculí de tercera persona acusatiu; cast. los. Ipsos castellos... in potestate de Guillermo... los metré, doc. a. 1067 (RLR, iii, 277). Ni hom los sàpia ni'ls pusca atrobar, Capit. Llorens, 1211. En el llenguatge literari modern aquesta forma s'usa només darrera forma verbal acabada en consonant o en u semivocal. Fets-ne trosets ab aygua ros e secats-los al sol, Flos medic. 160 vo.
|| 2. pron. pers. masculí o femení de tercera persona datiu plural; cast. les. Tan yuàs con uós siats exida defora, los mouré paraules a don Ferrando o a don G. de Muntcada, Jaume I, Cròn. 23. Si per aventura los fayl alcuna cosa de ço del lur, doc. a. 1305 (Capmany Mem. iv, 33). La manera del dit sermó los plagués, Scachs 7. En el lleguatge literari modern s'usa aquesta forma només quan el pronom va darrera una forma verbal acabada en consonant o en u semivocal. E dix-los semblants paraules, Tirant, c. 2.
|| 3. Forma plural de l'article definit lo; cast. los.
    Fon.:
lus (or.); los (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí ĭllos ‘aquells’, ‘ells’.