Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. maig
veure  2. maig
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MAIG m.
|| 1. El cinquè mes de l'any; cast. mayo. XXIII dies del mes present de maig, doc. a. 1330 (Bofarull Mar. 86). De la santa vera Creu de Maig, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207).Flors de maig: culte especial a la Verge Maria en tots els dies de maig. Taula de maig: taula sense pa, perquè s'ha acabat abans de la nova collita (Tremp, Calasseit, Vinaròs, Benassal).
|| 2. per ext., Primavera. Per ella es trametien com per un pont amplíssim, | d'un maig etern en ales, ses cries i llavors, Atlàntida i. Cara de maig: cara fresca, de colors sanes.
|| 3. a) Camp abundant de flors, o arbre molt florit (Empordà).—b) Abundància d'herba espigada. «En aquest camp hi ha un bon maig» (Llucmajor, ap. Griera Tr.).
|| 4. Arbre esporgat de les branques baixes i adornat amb flors i cintes, que es plantava a la plaça o al carrer el dia primer de maig, i al voltant del qual es feien danses i altres cerimònies festoses; cast. mayo, cucaña. Al Albi tenen un maig que és bo per fer-ne una arcada, Milà Rom. 335. S'arma el ball al voltant del maig, que dura fins a entrada de fosc, Scriptorium juny 1926.
|| 5. Test o altre recipient dins el qual hi ha sembrades flors o blat deixat créixer a les fosques perquè sigui blanc, i que es posa com a adorn en el monument del Dijous sant; cast. mayo, primavera. Recordava els petits maigs de Setmana Santa, Pons Com an., 172. Sembla un maig de moniment, Vilanova Obres, iv, 130.
|| 6. Test de flors (Vall d'Àneu); cast. tiesto.
|| 7. Espadella, planta de l'espècie Gladiolus segetum; cast. espadilla.
|| 8. Fester, flamarada (per comparació amb les fogueres que es feien al voltant de l'arbre de maig). Va calar-hi foch. La broça s'abrandà al punt fent un gran maig, Víct. Cat., Sol. 88.
|| 9. Fer-se o Donar-se un maig (d'una cosa): prendre'n un panxó, afartar-se'n. S'ha de donar un mai [sic] de cantar, que no són tot berbes, Alcover Cont. 206.
|| 10. Anar a maig: anar a la romeria que se celebra el primer diumenge de maig a Santa Eulàlia (Eiv.).
Maig: llin. existent a Bassegoda, Torregrossa, Alguaire, Granollers, etc.
    Var. form.:
mai (Andorra, Pallars, Conca de Tremp, Ribagorça).
    Refr.
—a) «No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable»: vol dir que pel maig encara fa fred.—b) «Al maig, cada dia un raig»; «Pel maig, de raig a raig»: significa que pel mes de maig convé que plogui repetidament, encara que no gaire fort.—c) «Pluja de maig i plor de bagassa, en un punt passa» (Val.).—d) «Aigos d'abril i a maig roades, fan les anyades» (Mall.); «Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós» (Cat.).—e) «Boires de març, fred de maig» (Mall.).—f) «Abril i maig acompassats, componen tots els sembrats».—g) «Maig humit fa el pagès ric»; «Pluja de maig, collita segura».—h) «Aigo de maig, mal p'ets animals» (Mall.); «Aigo de maig, pesta an es bestiars» (Men.).—i) «Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment».—j) «Déu nos guard de pols de maig i de fang d'agost»: es diu perquè l'eixut en el maig i les mullenes d'agost són dolentes per a l'agricultura (Camprodon).—l) «Maig hortolà, palla i poc gra»: vol dir que si plou molt pel maig, perjudica la collita dels cereals.—m) «A's maig, faves a sacs» (Eiv.); «Al maig, el favar, primerenc o tardà» (Morella).—n) «Pel maig, grana l'ordi i rosseja el blat» (Falset).—o) «Pel maig, floreix el faig i canta el gaig» (BDC, xviii, 258).—p) «Una flor no fa maig»: vol dir que una excepció confirma la regla.—q) «De borra de maig, no me n'empatx» (Mall.).—r) «Bolet de maig mata el gavatx»: vol dir que els bolets de primavera no són tan comestibles com els de la tardor (Empordà).—s) «P'es maig, murta; i p'es setembre, fruita» (Mall.).—t) «Llauri qui no llaurà, que el mes de maig entrà» (BDC, xviii, 259).—u) «Qui bon maig ha de tenir, primerenc comença»: vol dir que per a tenir bon èxit i acabar bé, cal començar de jove o a la primeria a fer les coses degudes.—v) «Si sembres les bledes al començar el maig, seràs a Nadal i encara en menjaràs» (Tortosa).—x) «Maig, a segar vaig».—y) «Eixam de maig, jo me'n vaig»: es diu perquè en el mes de maig els eixams ja són tardans (Mall.).—z) «En el maig, el dia s'allarga i el graner s'escurça»: es diu perquè en el maig ja s'acaben les reserves de la collita anterior (Andorra).—aa) «Entre abril i maig, cerca p'es gavatx» (Mall.).—bb) «Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs» (Val.).—cc) «Pel maig, així com vaig» (Cat.); «A maig, vaig com vaig» (Val.); «Maig, així me'n vaig» (Calasseit): vol dir que en el mes de maig no cal canviar de vestit, perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran.—dd) «Febres de maig, salut per tot l'any» (Gomis Met. Agr. 114).—ee) «No hi pot haver dos maigs en un any»: vol dir que en la vida no hi ha més que una jovenesa, i que en haver passat, no torna.—ff) «El primer de maig, a fira me'n vaig» (Palafrugell).—gg) «Si ha entrat maig o no ha entrat, els apòstols diran la veritat»: es diu per indicar que no es vol discutir, sinó que vindran per elles mateixes les proves d'allò que s'afirma i que altri nega (Val.). Això dels apòstols es diu per al·lusió als sants apòstols Felip i Jaume, amb la festa dels quals comença el mes de maig.—hh) «Santa Creu, a tres de maig la trobareu» (Empordà).—ii) «Això serà el mes de mai»: es diu per indicar que una cosa no arribarà a esdevenir-se (Andorra). La frase es funda en un joc de paraules entre l'adverbi mai (=cap vegada) i el substantiu mai (=maig).
    Fon.:
máʧ (pir-or., occ. meridional, val., bal., alg.); máј (Andorra, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, La Llitera).
    Var. ort.
ant.: mag (Que'l primer dia de mag fossen a Salou, Jaume I, Cròn. 55); may (En may fuist e'n abril, Llull Gatz. 1514); matx (A pagar lo mes de matx prop vinent, doc. a. 1696, arx. de Valls).
    Etim.:
del llatí maiu, mat. sign. || 1.

2. MAIG m.:
V. matx, art. 1.