Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  malaltia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALALTIA f.
Qualitat de malalt; pertorbació de l'estat de salut; alteració que interromp o pertorba les funcions vitals; cast. enfermedad. Temen morir, e malalties, e trebayls, e pobrees sostenir, Llull Gentil 303. Molt hom de bona vida sofer pobresa, malaltia, pèrdues e grans persecucions, Metge Somni i. Malaltia llarga o Mala malaltia: tisi. Malaltia sorda: gàstrica.
    Refr.
—a) «Cada malaltia, una dolenteria» (Empordà); «Després de les malalties vénen les picardies» (Maestrat): significa que els infants malalts solen adquirir aviciadura o malcriadeses, que es manifesten en la convalescència.—b) «En malaltia i en presó coneixeràs ton companyó».—c) «Malaltia ni presó no adoba cap brivó».—d) «Malaltia llarga, parenta de la mort».—e) «Malaltia de ric, malaltia de crit»: es diu perquè els rics solen esser més poc soferts que els pobres per a suportar les molèsties i dolors.—f) «Malaltia de ric, un diner de mal, cinc sous d'emplaste»: significa que els qui tenen diners solen esser exagerats en l'adopció de remeis per a llurs sofrences.—g) «Sa malaltia d'es milà, que se menjaria un pa»: es diu irònicament dels qui fingeixen estar desganats (Alaró).
    Fon.:
mələɫtíə (pir-or., or., bal.); malaɫtíɛ, malaɫtía (occ., val.).
    Var. form.
ant. malautia (Jaume I, Cròn. 18; Llull Cont. 133).
    Intens.:
malaltiassa, malaltiarra, malaltieta, malaltietxa, malaltieua, malaltiona, malaltiota.
    Etim.:
derivat de malalt.