Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  malva
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MALVA f.
|| 1. imatge  Planta de diferents espècies del gènere Malva, i principalment la Malva silvestris, de tronc ramós i quasi recte, fulles acorades, peludes, de cinc a set lòbuls obtusos i dentats, i de flors blavenques, morades o vermelles; cast. malva. Uns paraments de seda tots brodats de fulles de malues, Curial, i, 32. Trobí violes | en lo meu hort | ... | doncell ab malva, Spill 2293. Brava ortiga, virtut tens qui salva, així com la malva que és tota bondat, Salvà Ret. 95. Aquesta espècie s'anomena també malva de cementiri i malva major. Altres espècies semblants són la Malva parviflora, amb les flors amb pètals blancs o blavosos i un poc escotats, i la Malva minoricensis, abundant a Menorca, amb les flors rosades amb venes ramificades.
|| 2. imatge  Malva de fulla petita o M. de fulla rodona: és l'espècie Malva rotundifolia, que té les fulles més petites i rodonenques i les flors blanques o liloses.
|| 3. Malva doble o M. donzella o M. de jardí o M. de la reina o M. reial o M. loca o M. vera: malvàcia de l'espècie Althaea rosea, de fulles peciolades, flors rosades o purpurines molt grans, axil·lars, solitàries i curtament pedunculades; cast. malvarrosa.
|| 4. Malva d'arbre o M. gran: malvàcia de l'espècie Lavatera arborea, de tronc subllenyós, fulles peciolades i flors violàcies; cast. malva arbórea.
|| 5. Malva d'olor: geraniàcia de l'espècie Geranium capitatum; cast. malva de olor.
|| 6. adj. Color violaci, semblant al que solen tenir les flors de malva; cast. malva. La casaca malva o tabac, Carner Bonh. 34. Té clarors roges i malves, ibid. 138. a) m. Color malva. Pintat d'un malva i d'un verdet gelós, Sagarra Equador 118.
|| 7. Persona molt bonatxassa, de geni molt pacífic (or., occ., val.); cast. malva. «Si ton pare no fos una malva, ja t'hauria ataconat».
|| 8. adj. Beneitot, que obra amb poc seny, sense gens de malícia (Men.); cast. bendito.
    Fon.:
máɫβə (pir-or., or.); máɫvə (Camp de Tarr.); máɫβɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Falset); máɫβa (Andorra, Esterri, Val.); máɫva (Cast., Al.); máwvə (Men.); váwmə (Mall.).
    Var. form.:
vauma (mall., per metàtesi).
    Loc.
—a) Sola malva: sola i verna, completament sola (Besalú). «Estava tota sola malva; no tenia pas consol de ningú».—b) Fer malves: esser mort. De sogres... n'he tingut dues; la que és a fer malves, ja't dich que era endiastrada, Conrad Roure (Catalana, i, 480).—c) Anar a fer malves: morir-se.
    Etim.:
del llatí malva, mat. sign. || 1.