Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mamella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MAMELLA f.
|| 1. Cadascun dels òrgans glandulosos que en els animals mamífers segreguen la llet amb què s'alimenten llurs petits; en la dona, cadascuna de les dues prominències que formen els dits òrgans, situades una a cada costat dels pits; per ext., en el mascle, òrgan semblant, però rudimentari i sense secreció; cast. mama, pecho. Los metien la mà, e les pacigaven, e per les mamelles, Muntaner Cròn., c. 43. Si algú los mirarà les mamelles, amaguen-les corrent, Metge Somni iii. La fembra con vol desmamar la criatura, unta-se la mamella ab amargues coses, Eximplis, i, 120. Quant troba mamella que puga monyir, Viudes donz. 58. Com l'infantó arrancat de la mamella, Canigó x. Lligar mamella: començar a mamar un infant o cadell. Infant de mamella: infant petit, que encara mama o està en edat de mamar.
|| 2. Excrescència carnosa que penja, sobretot sota el coll de cabres, ovelles i porcs (Bonansa, Massalcoreig, Calasseit, Llucena, Ferreries); cast. papadilla.
|| 3. Taca en el baix ventre dels cavalls, produïda pel tocament de les potes en jeure (Barc.); cast. codillera.
|| 4. Mamelló de la baldufa (Sencelles); cast. pezón.
|| 5. Dibuixet de relleu, fet damunt la fusta de les embarcacions, a la part exterior de la popa damunt la cinta, i que ve a esser la marca del mestre d'aixa que ha construït el buc (Costa de Llevant).
|| 6. Sarment d'un sol borró (Martorell, ap. Griera Tr.).
|| 7. Mamella de vaca: varietat de raïm blanc, de gra gros i llarguer (Gandesa, Tortosa, Maestrat, Cast., Mall.); cast. pepita de oro.
|| 8. Mamella de monja: planta de l'espècie Mammillaria spinosissima i algunes espècies del gènere Echinopsis (Men.).
    Loc.
—a) Esser mamella de monja: esser una cosa de qualitat superior, d'allò millor.—b) Mamar a sa mamella de davant: esser el preferit, l'avantatjat (Mall.). Es diu perquè la mamella de davant, de les ovelles, sol dur més llet.
    Fon.:
məméʎə (or., bal.); maméʎɛ, maméʎa (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: mamellassa, mamellarra.—b) Dim.: mamelleta, mamelletxa, mamelleua, mamelliua, mamellona, mamelló, mamellarrina, mamelloia, mamellina, mamellinoia.—c) Pejor.: mamellota, mamellot.
    Sinòn.:
|| 1, mama, popa, meta, pit.
    Etim.:
del llatí mammĕlla, var. de mammĭlla, mat. sign. || 1.