Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  martell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MARTELL m.
|| 1. Eina que consisteix en una peça de metall feixuc posada formant creu al cap d'un mànec que l'atravessa per un ull central, i que serveix per a batre metalls, clavar claus, etc.; cast. martillo. Per la consonància que hoy fer dels martells de un seu frare... qui usava de ferreria e de diversos martells ab què picaven sos sirvents sobre l'encluu, Eximenis II Reg., c. 16. Un marteyl de ficar claus, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). La enclussa e martell són instruments de la art fabril, Egidi Romà, ll. ii, pt. 3a, c. 8. Una figura rellevada, com aquelles que a pic de martell relleva un artífex, Ruyra Pinya, ii, 155. De martell o A martell: obrat a cops de martell. Unes letres d'or de martell en què's legia, Paris e Viana 4. Martell de pena: el que té el ferro amb un extrem més estret que l'altre. Martell pla: el que té plana la part del ferro per on ha de donar els cops. Martell de bolla: el que té un dels caps del ferro amb superfície convexa. Martell de punta: el que empren els picapedrers i paletes per a excavar i fer forats a la pedra, i que té un dels caps del ferro acabat en punta. Martell de tall: el que té tallant un dels caps del ferro. Martell amb mordales o amb tenalla: el que a un dels caps del ferro té una mena de forqueta que s'empra com a estenalles; també s'anomena martell d'orelles. Martell regalzador: martell de picar galzes.
|| 2. Nom de diferents objectes que per llur forma són comparables a un martell de picar o clavar; cast. martillo. a) Peça d'una escopeta o d'altra arma de foc, que per la seva percussió produeix el dispar.—b) Peça que dóna cops a la campana d'un rellotge per a fer-la sonar.—c) Cadascuna de les peces movibles que amb llur percussió a les cordes d'un piano produeixen els diferents sons.—d) Anella per a trucar a la porta (Formiguera, Sallagosa).—e) Osset situat dins l'orella i que té forma de martell.—f) Vela de martell: vela escapçada per un puny (BDC, xii, 72).
|| 3. fig. Persona o cosa que percuteix o flagel·la algú o alguna cosa; cast. martillo. Lo martell de la sua santa lengua, Pereç St. Vicent 4. Un capellà lulista, y per lo tant, martell d'Aymerichs y dominicos, Roq. 29.
Martell: llin. existent a Celrà, Castellví de Rosanes, Olesa de Montserrat, Barc., Tarr., Benifallet, Anserall, Cast., etc.
    Fon.:
məɾtéʎ (pir-or., or., bal.); maɾtéʎ (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: martellàs, martellarro.—b) Dim.: martellet, martelletxo, martellel·lo, martelleu, martellí, martelliu, martelló, martelloi, martellinoi.—c) Pejor.: martellot.
    Etim.:
del llatí martĕllu, mat. sign. || 1.