Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mec
veure  2. mec
veure  3. mec
veure  4. mec
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MEC m.
|| 1. Panotxa de moresc cuita al forn (Ripoll).
|| 2. Pa (en l'argot dels malfactors barcelonins); racció de pa (en l'argot de la Casa de Caritat de Barcelona).
|| 3. Ninot fet de pa, de forma primitiva (Barc., ap. Griera Tr.).

2. MEC m.
Borratxera (Ciutadella). «Has agafat un bon mec!» (V. memec).
    Fon.:
mέ̞k (men.).

3. MEC
De mec de mec: mig d'amagat, ocultant-se sigil·losament (Ciutadella).

4. MEC, MECA m. i f. i adj.
I. || 1. Que no té pèl a la cara; cast. lampiño. Qui són mechs, han special malícia, car han-la fembril e terrible e quaix inestimable, Eximenis Terç, c. 112. Fraturament de barba dels mechs e de les fembres, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 1. De tots an sospita, de vells com de mechs, Proc. olives 1351. Ben cert que sa barba meca, sos curts y fins cabells castanys... desconcertaven, Víct. Cat., Sol. 273. L'humil llequet, quasi mec i d'ulls blaus, Ruyra Flames 38. a) Cara de mec: cara esgrogueïda, de persona anèmica (Tortosa).
|| 2. Bovo, beneitot (Val., Gandia); cast. bobo, tonto.
|| 3. Casa meca: caseta amb sostre de canyissada (Migjorn Gran); cast. casucha. A una casa meca dels encontorns d'Alaior, Camps Folkl. ii, 89.
|| 4. El cap de bestiar menys valent d'un ramat i el més infeliç i poc acondicionat per a defensar-se la vida (Rupit, ap. Amades Past. 166).
II. || 1. Vedell ja un poc grosset (Gir., Alt Empordà, Garrotxa, Guilleries, Collsacabra); cast. becerro.
|| 2. Ocell de la família de les escolopàcides, de l'espècie Scolopax maior (pir-or., or.); cast. becacín, agachadiza grande. (V. becadell).
|| 3. Pinsà mec: ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Fringilla montifringilla (BDC, x, 88).
    Fon.:
mέk (or., occ.); mέ̞k (val., bal.).
    Intens.:
mecarro, mecarràs, mecot, mequet.
    Etim.:
incerta. Sembla que l'accepció II || 1 ha de relacionar·se amb mè, crit per a cridar els vedells (cf. Rohlfs Gasc. 126). L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. Es dubtós que les accepcions del grup I sien derivacions de les del grup II.