Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mentir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MENTIR v. intr.
|| 1. Dir conscientment alguna cosa contra la veritat; dir mentida; cast. mentir. Qui a son companyó ment, nodreix-se en ell mentida, Llull Mil Prov. 401. Qui ven veritat per mentir, ven Déu, ibid. 424. Jo só galileu, no penses que menta, Passi cobles 19. La paraula de Déu no pot mentir, Penya Mos. iii. 11. Mentir per la gola, o pel coll, o per la barba: expressions amb què antigament s'indicava intensivament la mentida malèvola. Rey, nós vos responem de part del nostre rey d'Aragó que mentits per la gola, Muntaner Cròn., c. 72. Qui diga açò, ment per la barba, Pere IV, Cròn. 268. Mentes pel coll, lo mal jutge, Milà Rom. 168. Ments, Pilat, tant alt com ets! Alcover Cont. 87. Fer mentir algú: fer-lo mentider, sostenir o demostrar que menteix. Vós creyeu axò, emperò jo vos faré mentir, Lacavalleria Gazoph. Si digués que la pèrdua que he sofert no m'ha afligit, mentiria, Ruyra Flames 17. No em deixarà mentir: acreditarà això que he dit, demostrarà que és ver.
|| 2. Fallar, enganyar; no expressar la veritat; cast. mentir. «Aquest rellotge no ment: sempre dóna l'hora exacta». Eren senyals que no mentien, Víct. Cat., Ombr. 73.
    Loc.

Tenir edat de mentir: tenir prou anys per a saber resoldre les dificultats per pròpia iniciativa (Felanitx).
    Refr.
—a) «Qui menteix, se'n penedeix».—b) «Qui molt xerra, molt ment».—c) «Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir».—d) «Si vols mentir, parla del temps».—e) «Si vols mentir, digues lo que sents a dir».—f) «Qui compra i ment, a sa bossa ho sent».—g) «Qui sempre ment, mai m'enganya»: vol dir que al mentider no el creuen ni quan vol dir la veritat.—h) «Paraula de rei no pot mentir».—i) «No hi ha refrany que menti».—j) «Cantin papers i mentin barbes»: vol dir que els documents legals tenen més força que les paraules.
    Fon.:
məntí (pir-or., or., bal.); mentí (occ.); mentíɾ (val.).
    Conjug.:
va indicada en el paradigma adjunt.
taula 

    Etim.:
del llatí mentīre, mat. sign.