Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. meuca
veure  2. meuca
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MEUCA f.
Planta gramínia de l'espècie Sorgum vulgare, de canyes llargues d'un metre a un metre i mig i semblants a la canya ordinària, fulles asserrades i rasposes, panolla contreta i espiguetes pubescents, que es conra com a planta farratgera (Plana de Vic, Vallès); cast. sorgo. Ha hagut de donar les sopes al menut..., la perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques, Bertrana Herois 102.
    Fon.:
mέwkə (or.).
    Etim.:
V. melca.

2. MEUCA f.
|| 1. Ocell nocturn, considerat vulgarment com a femella del mussol (Manresa, Pallars, Ribagorça, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell) és el que s'anomena generalment òliba; cast. buho.
|| 2. fig. a) Campaneta petita que es tocava el dia de santa Llúcia i era propietat del gremi dels paletes (Àger, ap. BDC, xviii, 55).—b) Nom d'una campana de la catedral de Lleida, que es toca a la mort del bisbe o dels canonges i després li lleven el batall (Aguiló Dicc.).
|| 3. Prostituta (Barcelona). Les cases de meuques de sobre muralla,... apareixien estranyament quietes, Caselles Mult.120.
|| 4. Dona beneitota (Valls); cast. tonta.
|| 5. m. Home pillastre, de mala intenció (Solsona, Cardona, Gironella); cast. pícaro. «Quin meuca, que n'hi ha, d'aquell!»
|| 6. Dona ploraire, gemegadora (Reus).
|| 7. Vergonya, motiu d'avergonyiment (Reus). «Això ens serà molta meuca».
|| 8. Gallina meuca: la que té la malaltia que fa tornar groc el bec i les potes (Martorell, ap. Aguiló Dicc.).
|| 9. Braç reculatacos que hi ha en molts telers mecànics amb joc de calaixos (Pons Ind. text.).
    Refr.

—«Si no hi hagués alcavotes, no hi hauria meuques».
    Fon.:
mέwkə (or.); méwka (Esterri, Pont de S., Pobla de S.); méwkɛ (Sort, Tremp, Ll., Balaguer, Pla d'Urgell).