Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mico
veure  1. micó
veure  2. micó
veure  3. micó
veure  mico-
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MICO m.
|| 1. Simi de cua llarga; cast. mico. Sos aires, nerviosos i moguts com els d'un mico, Pons Com an. 40. Fer el míco: fer un paper ridícul, fer coses grotesques. Mico filós: persona desnarida, d'aspecte ridícul.
|| 2. fig. Sorpresa desagradable; cast. chasco. «He rebut un mico», o «M'han donat un mico».
|| 3. en l'argot dels malfactors, Anar a mico és treballar en assumptes delictius, especialment en contraban, sense complicitat dels carabiners o guàrdies (cf. Roig Flama 201).
    Fon.:
míku (or.); míko (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del cast. mico, mat. sign.

1. MICÓ m. dim.
de mica (eiv.). «Esperau-me un micó».

2. MICÓ
Forat Micó: nom d'una cova del terme de Cardona, de la qual surt una font; racó, cofurna plena de mals endreços (Sta. Col. de Q., ap. Aguiló Dicc.).

3. MICÓ
Llin. existent a Barc., Vic, Tarr., Valls, Alcalà de X., Val., Albaida, Atzeneta, Monnòver, Beneixama, etc.

MICO-
forma prefixada del mot grec μύκης ‘fong, bolet’, que entra en la formació de neologismes com micogènia, micologia, etc.