Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. misteri
veure  2. misteri
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MISTERI m.: cast. misterio.
|| 1. Ritu religiós secret, al qual no són admesos sinó alguns iniciats.
|| 2. a) Dogma cristià inaccessible a la raó i que ha d'esser objecte de fe. Supplich-te per lo misteri del dolcíssim sagrament, Eximenis Conf. 26. De sola mare | sa carn prengué | ... | cert qui és potent | fer gran misteri, Spill 10949. El misteri gloriós | de la santa Eucaristia, Riber Sol ixent 21.—b) Cadascun dels passos de la vida, passió i mort de Jesucrist. Un quadro de un dels quinse misteris de Déu, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 406).—c) Cadascuna de les quinze sèries de deu Avemaries que formen el Rosari, distribuïdes en misteris de goig, de dolor i de glòria. Jo, dels misteris del sant rosari, | sempre granejo los de dolor, Verdaguer Flors Calv. 5.—d) Figura o figures escultòriques que representen algun dels dits passos; especialment, cadascuna de les que es porten en les processons de Setmana Santa; cast. paso. Sentia dringar els vidres dels fanals dels misteris, Oller Fig. pais. 183.—e) Peça dramàtica d'assumpte religiós i principalment bíblic o eucarístic, que es representava en les funcions de la festa de Corpus (Val.) i es representa encara en la festa de l'Assumpta a la ciutat d'Elx.
|| 3. Cosa oculta, incomprensible. Si subtilment volràs especular, coneixeràs gran part del misteri que hi està amagat, Metge Somni ii. Cada homo és un misteri, Roq. 28. De misteris i encant se vest la terra, Costa Poes. 3. Això que els cels nos diuen amb llengües de misteri, Atlàntida iii.
|| 4. Manera de parlar secreta, tendent a no divulgar-se. «Sempre vas amb xiu-xius i misteris». Fer misteris: parlar en veu baixa i amb precaució perquè allò que es diu no arribi a orelles de tothom. Comentaven el fet amb cert misteri, Rosselló Many. 49. Un rotlet de quatre o cinch sobreposats xerrava amb misteri dins s'entradeta, Ignor. 57. No sóc pas home de misteris, i tot lo meu va al mig del camí ral, Vayreda Puny. 126.
    Loc.
—a) Fer dur el misteri d'En Clotes: induir algun beneitot, per Setmana Santa, a portar el mojol del trull d'En Clotes com si fos un dels misteris o passos de la processó (Lledó).—b) Sant Felip Neri, no hi ha sant sense misteri: es diu per explicar o justificar que en un assumpte esdevinguin coses incomprensibles.
    Fon.:
mistέɾi (or., occ.); mistέ̞ɾi (val., mall.).
    Etim.:
pres del llatí mysterium, mat. sign.

2. MISTERI m. ant.
Ministeri. E com açò hac dit, féu sa oració e acabà son misteri, Serra Gèn. 285.