Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  moda
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MODA f.
|| 1. Ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment; cast. moda. Durant molt de temps fou moda entre la canalla del poble jugar a fer la tomia, Víct. Cat., Ombr. 47. Seguir la moda: vestir-se o portar-se d'acord amb l'ús i gust del moment. Anar de moda o a la moda: seguir la moda. Passar de moda: caure en desacord amb la moda actual. Un gènero passat de moda, Roq. 43. Casa de modes: casa de comerç on es venen vestits i objectes d'indumentària ajustats al gust dominant. Periòdics o revistes de modes: periòdics on s'ofereixen dibuixats i explicats els models de vestits corresponents a cada temporada.
|| 2. Manera particular de vestir, d'obrar, etc. Viviu vosaltres a la vostra moda, nosaltres viurem a la nostra, Lacavalleria Gazoph. Les dones s'asseien a la moda turca, Ruyra Parada 48.
    Refr.
—a) «Lo que és moda, no incomoda»: vol dir que hi ha persones, i sobretot dones, que sols per anar de moda s'aconhorten de portar coses incòmodes.—b) «Moda, la que m'acomoda»: ho diu el qui no es subjecta als capricis de la moda.—c) «Casar a gust, i vestir a la moda»: indica les condicions per a esser ben casat i anar ben vestit.—d) «Les modes són la perdició de les cases»; «Les modes fan tornar els rics pobres».
    Fon.:
mɔ́ðə (or., bal.); móða (Val.).
    Etim.:
del fr. mode, ‘manera’.